Shard's Blog. Fotografia i autoteràpia. v2.0

És greu, doctor?

2008-12-02T21:06:00.002+01:00

Altra vegada noies despullades... és greu doctor?

(Click aquí, si algú no capta la brometa).

¡Otra vez chicas desnudas! ... es grave doctor?

(Click aquí, si alguien no capta la bromita).

Tímid i urbà homenatge a Monet.

2008-11-21T21:10:00.000+01:00

La sèrie de 31 quadres de Claude Monet on es presenta la Catedral de Rouen és considerada pels experts com l'obra cabdal del moviment impressionista i fins i tot la precursora de l'abstracció. Es tracta d'un estudi dels efectes que la llum, en diferents situacions meteorològiques, o en diferents hores del dia, realitza sobre el paisatge. És per això que la sèrie d'obres de Monet m'agraden tant. Tota una lliçó de paciència i treball dur... i suposo que una mica d'obsessió malaltissa... coses dels genis!

L'estudi de la llum és, en la fotografia, potser encara més important que en la pintura. Doncs la llum és, en última instància, l'única eina que té el fotògraf. El seu únic pinzell. La càmera és tan sols una caixeta per on fer-la passar. I el sensor o la pel·lícula, un raconet on guardar-la. Moltes vegades, no som conscients d'això.

Amb aquest experiment que us mostro, vaig començar a entreveure com val la pena dedicar el temps que faci falta a una imatge, i això que tampoc m'hi vaig posar massa. Em sembla interessant veure com varien els colors, les ombres i fins i tot quines finestres estan primer obertes i després tancades. He emmarcat les imatges amb algunes dades significatives (data, hora, i d'altres paràmetres d'exposició), que ajuden a comprendre l'experiment. També les he penjat a tamany complet al Flickr (1, 2 i 3).

Els grans fotògrafs (sobretot de paisatge) ho saben bé: Un cop tenim triat l'objecte de la nostra fotografia i fins i tot l'enquadrament ideal, cal estudiar quan serà el millor moment per transmetre el que volem... D'on surt el sol, per on es pon i a quines hores ho fa. Sovint un dia de tempesta, amb grans núvols al cel, que farien tornar a casa a un excursionista, poden ser una benedicció per un fotògraf de paisatge... si és la seva professió o és suficientment friqui per anar a fer fotos un dia que amenaça pluja.

Tot i que, és clar, no totes les disciplines de la fotografia ens permeten tornar una i altra vegada al mateix lloc (com en la fotografia social o el fotoperiodisme) o no sempre estem supeditats a la llum de l'entorn (com en la fotografia d'estudi), però la llum sempre és present. Si no, senzillament no hi ha foto.

Fa temps, ja vaig escriure algunes coses sobre la llum, però avui la meva dissertació ha anat per altres camins.

La serie de 31 cuadros de Claude Monet donde se presenta la Catedral de Rouen es considerada por los expertos como la obra capital del movimiento impresionista, e incluso la precursora de la abstracción. Se trata de un estudio de los efectos que la luz, en diferentes situaciones meteorológicas, o en diferentes horas del día, realiza sobre el paisaje. Por eso es por lo que la serie de obras de Monet me gustan tanto. Toda una lección de paciencia y trabajo duro... y supongo que algo de obsesión enfermiza... cosas de los genios!

El estudio de la luz es, en fotografía, quizás todavía más importante que en pintura. Pues la luz es, en última instancia, la única herramienta que tiene el fotógrafo. Su único pincel. La cámara es tan sólo una cajita por dónde hacerla pasar. Y el sensor o la película, un rinconcito donde guardarla. Muchas veces, no somos conscientes de esto.

Con este experimento que os muestro, empecé a entrever cuanto vale la pena dedicar el tiempo que haga falta a una imagen, y eso que tampoco me puse demasiado. Me parece interesante ver cómo varían los colores, las sombras e incluso qué ventanas están primero abiertas y después cerradas. He enmarcado las imágenes con algunos datos significativos (fecha, hora, y otros parámetros de exposición), que ayudan a comprender el experimento. También las he colgado a tamaño completo en Flickr (1, 2 y 3),

Los grandes fotógrafos (sobre todo de paisaje) lo saben bién: Una vez tenemos escogido el objeto de nuestra fotografía e incluso el encuadre ideal, hace falta estudiar cuando será el mejor momento para transmitir lo que queramos... De dónde sale el sol, por dónde se pone y a qué horas lo hace. A menudo un día de tormenta, con grandes nubes en el cielo, que harían volver a casa a un excursionista, pueden ser una bendición para un fotógrafo de paisaje... si es su profesión o es suficientemente friqui para ir a hacer fotos un día que amenaza lluvia.

Aunque, claro está, no todas las disciplinas de la fotografía nos permiten volver una y otra vez al mismo lugar (como en la fotografía social o el fotoperiodismo) o no siempre estamos supeditados a la luz del entorno (como en la fotografía de estudio), pero la luz siempre está presente. Si no, sencillamente no hay foto.

Hace tiempo, ya escribí algunas cosa s sobre la luz, pero hoy mi disertación ha ido por otros caminos.

Diagonal

2008-11-20T21:08:00.004+01:00

Ajustant el focus i forçant la ISO.

Una altra d'aquestes que penjo sense sense massa text, que diguem...

Ajustando el enfoque y forzando la ISO.

Otra de esas sin que cuelgo demasiado texto, que digamos...

Verd

2008-11-17T20:22:00.002+01:00

Pujo una foto encara que sigui només per donar-li una mica de vida al blog.

Subo una foto aunque sólo sea para darle un poco de vida al blog.

Dolce vita.

2008-10-21T21:12:00.003+02:00

Un soparet tranquil un dilluns de tardor.

He experimentat amb un format panoràmic que queda molt petit aquí al blog, així que teniu la foto en gran o per descarregar aquí.

Una cenita tranquila un lunes de otoño.

He experimentado con un formato panorámico que queda muy pequeño aquí en el blog, así que tenéis la foto en grande o para descargar aquí.

En busca del retrat perfecte.

2008-10-19T17:51:00.002+02:00

Mica en mica, amb tot el temps que porto aficionat a això de la fotografia, m'he anat adonant que el retrat és una de les coses que més em criden. I una de les disciplines que pitjor se'm dónen, també s'ha de dir. I és que el retrat és difícil. Inevitablement, el fet de veure una persona comporta molta més càrrega emocional que qualsevol altre tipus de fotografia. Per l'espectador, el fet de veure un ésser de la seva mateixa espècie fa posar-lo més alerta. I és per això que qualsevol defecte en la fotografia és més patent. El nostre instint és molt ràpid a l'hora de visualitzar i reconèixer les faccions i expressions de la cara humana. Només cal que l'enfoc s'en vagi lleugerament dels ulls, i la imatge ja ens resultarà incòmode de veure.

I és que aquest és el consell bàsic pel retrat: que quedi desenfocat el que sigui, però que quedin enfocats els ulls. És una tonteria, però no és tan fàcil d'aconseguir, sobretot en la modalitat de robat (quan fotografiem a algú que no és conscient de ser fotografiat). On el moviment del subjete és imprevisible.

En aquest cas, el contrallum m'ha obligat, durant el processat, a forçar de recuperar les altes llums a l'esquerra de la cara (mitjançant RawTherapee), cosa que em sembla que ha generat un aspecte un pèl irreal a la textura de la pell... Tot i que en aquest aspecte he millorat des d'aquest processat.

En fí, segueixo en busca del retrat perfecte... captar una expressió, una mirada, i enmarcarla en unes condicions tècniques tan acurades, que hom es cregui que li he robat l'ànima al subjecte, com creien els indis americans davant dels primers fotògrafs :-)

Abans d'acabar, Recomano aquesta sèire d'articles de Dzoom.

Poco a poco, con todo el tiempo que llevo aficionado a esto de la fotografía, me he ido dando cuenta que el retrato es una de las cosas que más me llaman la atención. Y una de las disciplinas que peor se me dan, también hay que decirlo. Y es que el retrato es difícil. Inevitablemente, el hecho de ver una persona comporta mucha más carga emocional que cualquier otro tipo de fotografía. Para el espectador, el hecho de ver un ser de su misma especie hace ponerlo más alerta. Y por eso es por lo que cualquier defecto en la fotografía es más patente. Nuestro instinto es muy rápido a la hora de visualizar y reconocer las facciones y expresiones de la cara humana. Sólo hace falta que el enfoque se vaya ligeramente de los ojos, y la imagen ya nos resultará incómodo de ver.

Y es que éste es el consejo básico para el retrato: que quede desenfocado lo que sea, pero que queden enfocados los ojos. Es una tonteria, pero no es tan fácil de conseguir, sobre todo en la modalidad de robado (cuando fotografiamos a alguien que no es consciente de ser fotografiado). Dónde el movimento del sujeto es impredecible.

En este caso, el contraluz me ha obligado, durante el procesado, a forzar de recuperar las altas luces a la izquierda de la cara (mediante RawTherapee), cosa que me parece que ha generado un aspecto un poco irreal a la textura de la piel... Aun cuando en este aspecto he mejorado desde este procesado.

En fín, sigo en busca del retrato perfecto... captar una expresión, una mirada, y enmarcarla en unas condiciones técnicas tan esmeradas, que se se crea que le he robado el alma al sujeto, como creían los indios americanos ante los primeros fotógrafos :-)

Antes de acabar, recomiendo esta serie de artículos de Dzoom.

Concurs de Castells de Tarragona

2008-10-08T21:02:00.002+02:00

He penjat a Flickr un set d'imatges del Concurs de Castells de Tarragona d'enguany. En vaig fer moltes més, i de més colles a banda dels Castellers de Vilafranca, que dit sigui de passada, van guanyar amb diferència. Suposo que alguna o altra més aniré penjant.

He colgado en Flickr un set de imágenes del Concurs de Castells de Tarragona de este año. Hice muchas más, y de más colles a parte de los Castellers de Vilafranca, que, dicho sea de pasada, ganaron con diferencia. Supongo que alguna otra iré colgando.

Encara menys.

2008-10-02T21:30:00.002+02:00

Comencem l'octubre amb encara menys contingut que quan vam acabar el setembre. Però bé, com a mínim penjo alguna coseta.

Empezamos el octubre con todavía menos contenido que cuando acabamos el septiembre. Pero bueno, como mínimo culego alguna cosilla.

No res

2008-09-28T17:21:00.002+02:00

Res de res. O quasibé.

Nada de nada. O casi.

Only the echoes of my mind.

2008-09-22T21:12:00.003+02:00

Bé, ja tinc la foto editada (tot i que no m'acaba de convèncer, el focus haura d'haver estat als ulls i no al micròfon). Ja tinc la cançó que em venia de gust compartir, fins i tot n'he buscat la lletra...

Però com em passa moltes vegades, no sé com acabar-ho de lligar. No tinc ben bé res a explicar. Sé que la foto lliga amb la cançó, però no ho sé transmetre.

Aquest podria haver estat un altre de les desenes de posts i fotos que mai veuen la llum.

En fí, només recomanar des d'aquí la pel·lícula de la qual auquesta cançó n'és banda sonora, a mi em va agradar molt.

Bien, ya tengo la foto editada (aunque no me termina de convencer, el foco debería estar en los ojos y no en el micro). Ya tengo la canción que me apetecía compartir, incluso he buscado la letra...

Pero como me pasa muchas veces, no sé como acabarlo de atar. No tengo nada que explicar. Sé que la foto liga con la canción, pero no lo sé transmitir.

Este podría haber sido otro de las decenas de posts y fotos que nunca ven la luz.

En fin, sólo recomendar desde aquí la película de la qual esta canción es banda sonora. A mí me gustó mucho.

Buscant respostes.

2008-09-18T20:49:00.004+02:00

Gràcies, Wikipedia:

"...Es la expresión del dolor afectivo mediante el llanto, el rostro abatido, la falta de apetito, etc. A menudo nos sentimos tristes cuando nuestras expectativas no se ven cumplidas, cuando las circunstancias de la vida son más dolorosas que alegres. La alegría sería la emoción contraria."

(título en català: buscando respuestas)

Gracias, Wikipedia:

"...Es la expresión del dolor afectivo mediante el llanto, el rostro abatido, la falta de apetito, etc. A menudo nos sentimos tristes cuando nuestras expectativas no se ven cumplidas, cuando las circunstancias de la vida son más dolorosas que alegres. La alegría sería la emoción contraria."

Des del balcó.

2008-09-12T13:12:00.002+02:00

Des del balcó de casa meva no és que hi hagi precisament grans vistes. Però ha estat, és i serà el meu camp de proves.

Desde el balcón de mi casa no es que haya precisamente grandes vistas. Pero ha sido, es y será mi campo de pruebas.

10 retrats festamajorencs.

2008-09-11T17:45:00.002+02:00

He penjat a Flickr uns quants retrats fets aquesta Festa Major.

L'art del retrat és molt difícil, no estic molt orugllós dels resultats obtinguts, són fotos bastant normaletes, però bé, si sortiu en alguna, o coneixeu algú, segur que us farà gràcia veure-les.

He colgado en Flickr unos cuantos retratos hechos esta Festa Major.

El arte del retrato es muy difícil, no estoy muy orgulloso de los resultados obtenidos, son fotos bastante normalitas, pero bién, si salís en alguna, o conocéis a alguien, seguro que os hará gracia verlas.

Equilibri.

2008-09-10T18:00:00.002+02:00

Estem gairebé a mitjans de setembre i encara tinc un munt de fotos de la Festa Major per penjar... hauré de fer alguna cosa.

Estamos casi a medianos de septiembre y aún tengo mogollón de fotos de la Festa Major para colgar... tendré que hacer algo.

L'home que ens roba les nòvies.

2008-09-09T19:44:00.002+02:00

"...és el goril.la que sorgeix de les ombres i ens reclama les verges
ell és el monstre que s'emporta les joves a les nits de turmenta
la criatura que pretenen les dones per tot menys per dur al ventre
i ell és l'home que se'n riu de nosaltres
l'alimanya que s'oculta a les coves
i és la bèstia que emborratxa les dones
i ell és l'home que ens roba les nòvies..."

La podeu escoltar aquí.
I la lletra sencera la podeu llegir aquí.

Albert Pla. L'home que ens roba les nòvies. Disc: Ho sento molt, 1989.

La foto és el Silè, la bèstia de foc que treuen els Diables de Vilafranca el dia del correfoc, o Ball de Foc, com ells prefereixen anomenar-lo.

"...es el gorila que surge de las sombras y nos reclama las vírgenes
él es el monstruo que se lleva las jóvenes las noches de tormenta
la criatura que pretenden las mujeres para todo menos para llevar al vientre
y él es el hombre que se ríe de nosotros
la alimaña que se oculta en las cuevas
y es la bestia que emborracha las mujeres
y él es el hombre que nos roba las novias..."

La podéis escuchar aquí.
Y la letra entera (en catalán) la podéis leer aquí.

Albert Pla. L'home que ens roba les nòvies. Disco: Ho sento molt, 1989.

La foto es el Silè, la bestia de fuego que sacan los Diables de Vilafranca el día del correfoc, o Ball de Foc, como ellos prefieren denominarlo.

Humbert HDR.

2008-09-08T20:12:00.003+02:00

Ahir vaig penjar la Roseta, avui li toca a l'Humbert, el seu company de ball. Si algú es pregunta què vol dir això de l'HDR, us reordaré que són les sigles angleses de High Dynamic Range, i és una tècnica de la qual en vaig parlar ja fa temps. Tinc en ment seguir-ne parlant, però de moment podeu revisitar el post antic. D'altra banda, totes les fotografies que s'han processat amb aquesta tècnica, que encara no domino, estan sota l'etiqueta HDR.

Ayer colgué a Roseta, hoy le toca a Humbert, su compañero de baile. Si alguien se pregunta qué quiere decir esto de HDR, os reordaré que son las siglas inglesas de High Dynamic Range, y es una técnica de la cual hablé ya hace tiempo. Tengo en mente seguir hablando de ello, pero por el momento podéis revisitar el post antiguo. Por otro lado, todas las fotos que se han procesado con esta técnica, que todavía no domino, estan bajo la etiqueta HDR.

Roseta HDR.

2008-09-07T12:31:00.002+02:00

La Roseta és un dels capgrossos del bestiari de la Festa Major de Vilafranca. Enguany han complert 40 anys d'existència.

Roseta es uno de los capgrossos del bestiario de la Festa Major de Vilafranca. Este año han cumplido 40 años de existencia.

Olor de pólvora

2008-09-05T20:59:00.002+02:00

Bum! Bum! Bum! M'encanta el soroll i la olor dels petards del correfoc!

(Ho sé, el link és una comparació una mica heavy).

Bum! Bum! Bum! Me encanta el ruido y el olor de los petardos del correfoc!

(Lo sé, el link es una comapración un poco heavy).

Torre de nou amb folre i manilles.

2008-09-04T20:18:00.002+02:00

Diuen les males llengües que la Diada de Sant Fèlix es poden reunir unes cinc-mil persones a la plaça... No ho sé, però fotografiar els castells des de l'ajuntament no té preu.

La torre de nou brodada, per cert.

Dicen las malas lenguas que durante la Diada de Sant Fèlix, se pueden reunir unas cincomil personas en la plaza... No lo sé, pero fotografiar los castells desde el ayuntamiento no tiene precio.

La torre de nou bordada, por cierto.

(siento que los links estén en catalán, no hay mucha información en castellano, si te llaman la atención los castellers, puedes leer de qué va aquí).

Ball de Foc 2008.

2008-09-03T21:52:00.002+02:00

..."el Silé va acompanyat pel Gnoquis, uns homenets que sempre estan jugant amb el foc i que fan el que el Silé mana. Quan el Silé roba el foc infernal dels diables, els diables surten en massa per perseguir-lo pels carrers de Vilafranca"...

Extret d'aquí.

..."El Silé va acompañado por los Gnoquis, unos hombrecillos que siempre están jugando con el fuego y que hacen lo que el Silé manda. Cuando el Silé roba el fuego infernal de los diables, los diables salen en masa para perseguirlo por las calles de Vilafranca"...

Extraído de aquí.

Fins l'any que ve!

2008-09-02T22:27:00.002+02:00

S'ha acabat la Festa Major de Vilafranca. La veritat és que ha estat molt fructífera a nivell fotogràfic, espero anar penjant algunes fotos. A nivell lúdicofestiu, doncs bé, a l'altura de cada any, aquest una mica menys perquè no he pogut fer vacances, però déu n'hi do.

Se ha acabado la Festa Major de Vilafranca. La verdad es que ha sido muy fructífera a nivel fotográfico, espero ir colgando algunas fotos. A nivel ludicofestivo, pues bién, a la altura de cada año, este un poco menos porque no he podido coger vacaciones pero bastante bién.

Nen

2008-08-22T17:12:00.002+02:00

Seguim amb la sèrie d'escultures del MNAC. (posts previs: 1 i 2).

Seguimos con la serie de esculturas del MNAC. (posts previos: 1 y 2).

Bust femení.

2008-08-21T19:06:00.002+02:00

Aquesta també és del MNAC, però no en recordo ni títol ni autor.

Esta también es del MNAC, pero no reduerdo ni título ni autor.

Tres Apòstols.

2008-08-19T13:41:00.003+02:00

Un dels Tres Apòstols, escultura de Damià Forment que es pot contemplar al Museu Nacional D'art de Catalunya (MNAC).

Uno de los Tres Apóstoles, esculura de Damià Forment que se puede contemplar en el Museo Nacional de Arte de Catalunya (MNAC).

Sònia

2008-08-18T14:56:00.001+02:00

La meva amiga Sònia... què estaria pensant? ;-)

Mi amiga Sònia... en qué estaría pensando? ;-)

Estendre sa roba.

2008-08-18T02:19:00.003+02:00

Jo, sense anar més enfora,
som es primer que necessit
que me facin passar ses hores
amb un mínim de certesa
que sa vida és qualque cosa.

Jo surt a estendre sa roba
i me tir per es balcó i sé volar,
i no sempre me va bé,
i no sempre me pens que no cauré.

Antònia Font. Estendre sa Roba. A Rússia, 2001

Yo, sin ir más lejos,
soy el primero que necesita
que me hagan pasar las horas
con un mínimo de certeza
que la vida es cualquier cosa.

Jo salgo a tender la ropa
y me tiro por el balcón y sé volar,
y no siempre me va bién,
y no siempre pienso que no caeré.

Antònia Font. Estendre sa Roba. A Rússia, 2001

L'Opel ha mort. Llarga vida a l'Opel!

2008-08-15T20:00:00.000+02:00

Després de 21 anys servint a la família, el nostre estimat Opel Ascona GT ha passat a millor vida. Em ve de gust deixar aquest post a manera de réquiem pel que es pot dir que és l'únic cotxe que recordo que hem tingut. Abans teníem un SEAT 132, però jo era molt petit i quasi no el recordo. Així que em proposo deixar escrit algunes de les vivències que recordo amb l'Ascona. No són res de l'altre món, res que no hagi fet qualsevol amb qualsevol altre cotxe, però jo ara ho recordo amb tendresa.

La veritat és que sí, només és un cotxe, però ser el cotxe de casa durant 21 anys fa que et porti un munt de records. A més, és el cotxe amb el que he après a conduïr durant els vuit escassos mesos de carnet que tinc.

Tot va començar un dia de l'any 1987, quan el meu pare es va decidir a compar-lo ja que ens en van fer un bon preu. Per aquella època, el SEAT (que era de segona mà) ja havia perdut el tub d'escapament al mig de la carretera un parell de vegades, i s'aguantava amb unes gomes elàstiques.

És curiós, però recordo bastant bé el dia que el meu pare va arribar amb el cotxe nou i vam anar a fer un tomb. Era un cotxe molt ben parit per aquella època, per tant suposo que la il·lusió col·lectiva va fer que em quedés el record marcat. Recordo com anàvem amb les finestres baixades per la carretera de Sant Martí i l'aire em tocava la cara. A mi em devia semblar que anàvem a 3000 per hora. No entenc què fèiem a Vilafranca, doncs llavors encara vivíem a Barcelona. Suposo que estavem de visita.

Vam anar a Carcassona arrossegant la caravana (una fabulosa Roller Rembrandt) per la Collada, vam anar a Penyíscola un parell d'estius, un amb caravana i l'altre sense, vam anar al càmping de Bellver de Cerdanya innombrables vegades. I anàvem també a esquiar... Aquelles fosques tardes dels divendres d'hivern que, acompanyats de cassettes de Mike Oldfield, Queen, Supertramp i algun de Metallica que colava jo, enfilavem el meu pare i jo (la meva mare treballava els dissabtes) cap al càmping per passar el cap de setmana esquiant. Fins que la meva rebel·lia adolescent va preferir quedar-se els caps de setmana a Vilafranca.

Recordo un dia que, anant a esquiar, amb tota la carretera nevada, el cotxe va relliscar i vam estar a punt d'estimbar-nos. En aquell moment, el meu pare em va semblar el millor conductor del món per manera en que va saber adreçar el cotxe. El meu pare era bon conductor. Jo sóc un sapastre.

Recordo també els innombrables viatges Vilafranca-Barcelona que hem fet carregats de trastos: els estius que vam passar a casa els tiets quan encara no vivíem a Vila, carregats de roba i Lego. El trasllat quan finalment vam venir a viure aquí. Quan la meva germana va començar a estudiar i viure a Barcelona: roba, mobles, etc. I quan hi vaig anar jo: cada estiu, per les vacances, baixar l'ordinador, roba, trastos. I al setembre tornar-ho a pujar tot. Quan la iaia va anar a viure a la residència i vam buidar el seu pis: llibres, records, trastos. Quan vam deixar la caravana: trastos, trastos i trastos.

Tot això sense cap accident, ni cap averia. Fins que un dia els meus pares van voler anar a Ikea i, parats en un semàfor, un cotxe se'ls va menjar per darrere. La porta de l'acompanyant mai ha tornat a ser la mateixa. Aquell dia ja no van anar a Ikea. I de fet ja no hi van anar mai.

Més cap aquí, el cotxe ha anat envellint, cada vegada més ràpid. I la meva conducció sapastril i intensiva no ha fet més que empitjorar les coses. Els últims vuit mesos, l'Ascona ha deixat de ser un cotxe que s'utilitzava els caps de setmana al meu mitjà de transport diari.

L'he ratllat, li he aixafat la porta aparcant, algun dia no li ha donat la gana d'arrencar, es va posar a perdre líquid de frens i uns fills de puta m'han trencat els vidres dues vegades, fins el punt que ha resultat impossible trobar vidres de recanvi i això ha estat el que m'ha portat a comprar-me un cotxe nou. Opel, per suposat ;-)

Tras 21 años sirviendo a la familia, nuestro querido Opel Ascona GT ha pasado a mejor vida. Me apetece dejar este post a modo de réquiem por el que se puede decir que es el único coche que recuerdo que hemos tenido. Antes teníamos un SEAT 132, pero yo era muy pequeño y casi no lo recuerdo. Así que me propongo dejar escritas algunas de las vivencias que recuerdo con el Ascona. No son nada de otro mundo, nada que no haya hecho cualquiera con cualquier otro coche, pero yo ahora lo recuerdo con ternura.

La verdad es que sí, sólo es un coche, pero ser el coche de casa durante 21 años hace que te traiga un montón de recuerdos. Además, es el coche con el que he aprendido a conducir durante los ocho meses escasos de carné que tengo.

Todo empezó un día del año 1987, cuando mi padre se decidió a comparlo puesto que nos hicieron un buen precio. Por aquella época, el SEAT (que era de segunda mano) ya había perdido el tubo de escape en medio de la carretera un par a veces, y se aguantaba con unas gomas elásticas.

Es curioso, pero recuerdo bastante bién el día que mi padre llegó con el coche nuevo y fuimos a dar una vuelta. Era un coche muy chulo para aquella época, por lo tanto supongo que la ilusión colectiva hizo que me quedara el recuerdo marcado. Recuerdo como íbamos con las ventanas bajadas por la carretera de Sant Martí y el aire me tocaba la cara. A mí me debía parecer que íbamos a 3000 por hora. No entiendo qué hacíamos en Vilafranca, pues entonces todavía vivíamos en Barcelona. Supongo que estábamos de visita.

Fuimos a Carcasona arrastrando la caravana (una fabulosa Roller Rembrandt) por la Collada, fuimos a Penyíscola un par de veranos, uno con caravana y el otro sin ella, fuimos al cámping de Bellver de Cerdanya innumerables veces. Y íbamos también a esquiar... Aquellas oscuras tardes de los viernes de invierno que, acompañados de cassettes de Mike Oldfield, Queen, Supertramp y alguno de Metallica que colaba yo, íbamos mi padre y yo (mi madre trabajaba los sábados) para el camping para pasar el fin de semana esquiando. Hasta que mi rebeldía adolescente prefirió quedarse los fines de semana en Vilafranca.

Recuerdo un día que, yendo a esquiar, con toda la carretera nevada, el coche resbaló y estuvimos a punto de salirnos de la carretera. En aquel momento, mi padre me pareció el mejor conductor del mundo por manera en que supo controlar el coche. Mi padre era buen conductor. Yo soy un bruto.

Recuerdo también los innumerables viajes Vilafranca-Barcelona que hemos hecho cargados de trastos: los veranos que pasamos a casa los tíos cuando todavía no vivíamos en Vila, cargados de ropa y Lego. El traslado cuando finalmente vinimos a vivir aquí. Cuando mi hermana empezó a estudiar y vivir en Barcelona: ropa, muebles, etc. Y cuando fui yo: cada verano, por las vacaciones, bajar el ordenador, ropa, trastos. Y en septiembre volverlo a subir todo. Cuando la abuela fue a vivir a la residencia y vaciamos su piso: libros, recuerdos, trastos. Cuando dejamos la caravana: trastos, trastos y trastos.

Todo esto sin ningún accidente, ni ningún averia. Hasta que un día mis padres quisieron ir A Ikea y, parados en un semáforo, un coche se los comió por detrás. La puerta del acompañante nunca ha vuelto a ser la misma. Aquel día ya no fueron a Ikea. Y de hecho ya no fueron nunca.

De un tiempo hacia aquí, el coche ha ido envejeciendo, cada vez más rápido. Y mi conducción brutil e intensiva no ha hecho más que empeorar las cosas. Los últimos ocho meses, el Ascona ha dejado de ser un coche que se utilizaba los fines de semana a mi medio de transporte diario.

Lo he rallado, le he aplastado la puerta aparcando, algún día no le ha dado la gana de arrancar, se puso a perder líquido de frenos y unos hijos de puta me han roto los cristales dos veces, hasta el punto que ha resultado imposible encontrar cristales de repuesto y esto ha sido lo que me ha traído a comprarme un coche nuevo. Opel, por supuesto ;-)

És un fet: ens hem fet grans.

2008-08-12T22:23:00.006+02:00

Doncs sí, els primers de la colla a casar-se. Un dia o altre havia de passar. Ja no hi ha marxa enrere, nanos!

He creat un set a Flickr amb més imatges de l'esdeveniment.

Focus just.

2008-06-19T22:25:00.002+02:00

La composició és criticable, però estic bastant orgullós de l'efecte que he aconseguit enfocant només la branqueta del primer pla. Què voleu que us digui, a mi m'agrada.

(jo*er, quina merda de text, últimament treballo massa)

La composición es criticable, pero estoy bastante orgulloso del efecto que he conseguido enfocando sólo la ramita del primer plano. Qué queréis que os diga, a mi me gusta.

(jo*er, vaya mierda de texto, últimamente trabajo demasiado)

Diuen

2008-06-15T19:07:00.003+02:00

Mirant un concert d'en Raimon a la tele, m'ha agradat molt una cita que ha fet per presentar una cançó, no recordo a qui citava ni ben bé les paraules exactes. Però venia a dir que les millors cançons d'amor s'escriuen quan s'ha perdut a la persona estimada, ja que quan l'autor està acompanyat, es dedica a fer altres coses i no escriure. Segurament és normal, però d'altra banda resulta també paradoxal.

Mirando un concierto de Raimon que han dado por la tele, me ha gustado una cita que ha hecho para presentar una canción, no recuerdo a quién citaba ni las palabras exactas. pero venia a decir que las mejores canciones de amor se escriben cuando se ha perdido a la persona querida, ya que cuando el autor está acompañado, se dedica a hacer otras cosas y no escribir. Seguramente es normal, pero por otro lado resulta también paradójico.

Vida d'un gat.

2008-06-14T17:39:00.002+02:00

Excepcionalment, avui només publicaré en català. Perdoneu les molèsties... si és que algú encara llegeix el blog amb més alts i baixos de publicació del món.

En fi, aquí teniu la vida d'un gat, d'Albert Pla, del disc "Ho sento molt". Fent neteja general a casa, vaig recuperar aquest disc (en format cassette pirata), que recordava vagament, i la veritat és que m'he tornat un fan d'aquest home.

Així que, aquí va:

El seu pare era un vell gat gordo i coix
i sa mare una gata de carrer
i ell va néixer una nit sota la pluja
però sa mare morí al part
i el seu pare d'un infart
i va quedar abandonat pel mig dels prats
moriria de gana moriria congelat
però sort que era un gat i tenia set vides
no tenia ni pares ni un amic
ni un padrí de família que el cuidés
i així solitari justet amb uns dies de vida
va arrossegar el cos per un camí per la ciutat
però va ser en creuar una carretera
que un camió va i l'atropella en un pas zebra
però sort que era un gat i tenia set vides
i va sentir-se deprimit dèbil agobiat
tan esclafat sota el camió
veia que no podia que no podia respirar
però per res la vida no volia deixar

Ferit i amb la por a la mort
va seguir una nena i la nena el va agafar
va acollir-lo en braços va posar-li un nom ridícul
se l'endugué a casa seva i va mostrar-lo a la família
però un pare sense escrúpols que l'agafa per l'esquena
i mentre renyava la nena el va tirar per la finestra
però sort que era un gat i tenia set vides
set pisos de caiguda i quedà viu sobre l'acera
rebentat i destrossat però hi ha més vides que l'esperen
hi ha vida hi ha vida

Però aconseguí aixecar-se aconseguí caminar
aconseguí creuar la ciutat fins al port
i va va veure el mar i va veure un peix
va acostar-se al moll però va relliscar
i va caure a l'aigua va sentir-se perdut
ho tenia clar moriria ofegat
però sort que era un gat i tenia set vides
era patètic veure com s'enganxava a la vida
xapotejant cap a un barco que es llargava mar endintre
i aconseguí pujar-s'hi mig ofegat mort de pena
va passar tota la infància dintre d'un vaixell de pesca

Set mesos després va desembarcar
en una terra estranya apocalíptica i ingrata
les cases mig destruïdes de gent morta o bé matant-se
i un merder de crits histèrics de terrors i focs i nervis
i de cop una bomba li va petar sota els peus
i va sortir volant pels aires despedint-se de la vida
però sort que era un gat i tenia set vides
i en aquell país de merda hi havia guerra hi havia guerra
i on reina la violència t'acribillen per la jeta
el cos ple de metralla que es es moria que es moria
quan va esdevenir un prodigi que ell no hagués esperat mai

Una gata preciosa i piadosa el recollí
i amb el temps i unes carícies va curar-li les ferides
i es tirà follant els dies que passà en convalescència
però la gateta ocultava que estimava un altre gat
què dic un gat si allò era un tigre
que ho va descobrir un mal dia va jurar que els mataria
això era un lio de faldilles
però sort que era un gat i tenia set vides
imagineu aquella bèstia una espècie de legionari
reclamant com a venjança lenta mort pels dos amants
la gata quedà morta desgarrada a esgarrapades
i ell de què sino s'escapa perseguit com una rata

van acabar-se els tiros i eren temps de pau
de pau però misèria de penes i gana
i un dia el gat tornà a sentir que el seu cos levitava
que el seu cos desafiava tota llei de gravetat
per les potes l'agafaven i del terra l'aixecaven
i una veu il.lusionada que el mirava i exclamava
yujúúú família avui per dinar tenim gat a la brasa
però sort que era un gat i tenia set vides
va sortir per poter de miracle que no el pesquen
que no acaba com un plat de subsistència
a la postguerra hi ha gana hi ha gana

havien passat set vides però el gatet mai no es moria
la veritat no comprenia la gràcia d'aquesta vida
i ara tan sols s'arrastrava sols errava sols vagava
ara era un vell gatot de merda despreciat per tot el món
que era el pot de les hòsties que és que estava cremat
però hostia puta quina vida més perra que tenia
i per desgràcia era un gat i tenia set vides.

Excepcionalmente, hoy sólo publicaré en catalán. Perdonad las molestias... si es que alguien todavía lee el blog con más altos y bajos de publicación del mundo.

Marta

2008-04-15T22:56:00.000+02:00

A horse with no name

2008-04-13T23:35:00.002+02:00

L'altre dia la ràdio em va despertar amb una cançó que feia anys que no sentia, de fet només em sonava, segurament d'algun d'aquell recopilatoris en cassette que teníem per casa del tipus "Lo mejor de los setenta" o alguna cosa així. Em resulta curiós com es desperta la memòria amb coses així: coses que ni tan sols recordes i que, un bon dia, et tornen al cap de la manera més casual.

...You see Ive been through the desert on a horse with no name
It felt good to be out of the rain
In the desert you can remember your name
cause there aint no one for to give you no pain...

America, "A horse with no name".

El otro día la radio me despertó con una canción que hacía años que no escuchaba, de hecho sólo me sonaba, seguramente de alguno de aquellos recopilatorios en cassette que teníamos por casa del tipo "Lo mejor de los setenta" o algo así. Me resulta curioso como se despierta la memoria con cosas así: cosas que ni siquiera recuerdas y que, un buen día, te vuelven a la cabeza de la manera más casual.

...You see Ive been through the desert on a horse with no name
It felt good to be out of the rain
In the desert you can remember your name
cause there aint no one for to give you no pain...

America, "A horse with no name".

Bicicleta

2008-04-13T00:14:00.002+02:00

Passejant pels carrers de Ciutadella, l'estiu passat.

Paseando por las calles de Ciutadella, el verano pasado.

"Bello, sembra una vespa"

2008-04-11T22:59:00.004+02:00

"Bello, sembra una vespa", sembla ser el que Enrico Piaggio va exclamar al veure el projecte del que (ell evidentment no ho sabía) seria el model més emblemàtic de la marca fins avui en dia. I així va quedar el nom d'aquesta innegable icona de la cultura popular.

"Bello, sembra una vespa", parece ser lo que Enrico Piaggio exclamó al ver el proyecto de lo que (él evidentemente no lo sabía) sería el modelo más emblemático de la marca hasta hoy día. I así quedó el nombre de este innegable icono de la cultura popular.

Metropolis

2008-04-08T23:40:00.002+02:00

La Victòria Alada de l'edifici Metropolis de Madrid és una famosa icona de la ciutat que em va fer il·lusió de veure, com molts altres dels edificis monumentals de la calle Alcalá i la Gran Vía.

He aprofitat el contrallum per aplicar un tractament similar al que vaig fer en aquesta imatge de fa ja temps... bé, mirat així en perspectiva crec que he anat millorant una mica des que vaig engegar el blog... No creieu?

La Victoria Alada del edificio Metropolis de Madrid es un famoso icono de la ciudad que me hico ilusión ver, como muchos otros edificios monumentales de la calle Alcalá y la Gran Vía.

He aprovechado el contraluz para aplicar un tratamiento similar al que hice en esta imagen de hace tiempo... bueno, mirado así en perspectiva creo que he ido mejorando un poco desde que empecé el blog... no creéis?

Llum, ombres, plans.

2008-04-07T21:01:00.003+02:00

Un experiment com un altre.

Un experimento como otro cualquiera.

Ser cultos para ser libres.

2008-04-03T22:17:00.002+02:00

La foto no és res de l'altre món. Però el cartell s'ho mereix.

La foto no es nada del otro mundo. pero el cartel se lo merece.

El terror dels fotògrafs.

2008-04-01T20:49:00.002+02:00

El terror dels fotògrafs: el tembleque... quantes fotos no hauran sortit bé per culpa que ens ha tremolat el pols... ;-)

El terror de los fotógrafos: el tembleque... cuantas fotos no habrán salido bién porque nos ha temblado el pulso... ;-)

Moment sota el sol.

2008-03-31T22:27:00.003+02:00

Un turista estudiant la guia de Madrid en una terrasseta a prop d'Atocha... Fa tan sols una setmana que han passat les vacances de Setmana Santa i ja tinc gandes de tornar a escampar la boira...

Com veieu, segueixo expermientant amb el blanc i negre.

Un turista estudiando la guia de Madrid en una terracita cerca de Atocha... Hace solo una semana que pasaron las vacaciones de Semana Santa y ya tengo ganas de volverme a dar el piro...

Como veis, sigo experimentando con el blanco y negro.

Semàfor

2008-03-30T23:12:00.002+02:00

Un semàfor.

Un semaforo.

El blanc i negre digital

2008-03-29T14:44:00.007+01:00

Segurament quan es va iventar la fotografia en color, molta gent va predir la mort de la fotografia en blanc i negre. Però lluny d'això, les possibilitats expressives que té el blanc i negre han fet que segueixi vigen com el primer dia.

Avui en dia, amb la fotografia digital, el procés per aconseguir un bon blanc i negre ha canviat molt. Si amb la fotografia analògica el que havíem de fer era posar un carret de blanc i negre a la càmera i llestos; ara amb el mètode digital es recomana sempre tirar en color per després processar la fotografia a blanc i negre. Això es fa perquè la càmera està dissenyada per captar la la llum en color, i si tiressim la fotografia directament amb la opció de blanc i negre, ens perdríem molta informació pel camí, imprescindible per després processar adecuadament la imatge. Això te la gran avantatja que sempre tindrem la opció de triar si volem la fotografia en color o en blanc i negre. Cosa que no passava amb la fotografia química, on un cop havíem escollit el nostre carret, no hi havia marxa enrere. La desavantatja és que, quan estem fent la foto, costa més imaginar-la en blanc i negre ja que quan l'estem fent i l'estem previsualitzant a la pantalla de la càmera, sempre l'estem veient en color.

I és que normalment, per aconseguir un bon blanc i negre, hem d'alterar els colors d'una manera que segurament quedaria horripilant si la fotografia fos en color.

En fi, tota aquesta parrafada era per adjuntar-vos alguns dels tutorials que he trobat per fer un bon processat a blanc i negre. La major part, són tutrials per a Photoshop, però no és molt difícil "traduïr-ho" al Gimp:

Del Wiki de Ojo Digital:

- Convertir a blanco y negro.
- Blanco y negro según Jesús.

Imprescindible pels fotògrafs Linuxers i d'altres usuaris de Gimp, de FotoLibre:

- Blanco y negro en un abrir y cerrar de ojos.
- Procesa tus imágenes en blanco y negro con UFRaw.

El primer article d'un fantàstic compendi de diferents tècniques a Dzoom:

- Presentando una foto en blanco y negro.

I per últim, els tutorials de Jggweb, senzills i efectius:

- Pasando a blanco y negro 1
- Pasando a blanco y negro 2
- Pasando a blanco y negro 3

Com podeu veure, tots més mo menys segueixen els mateixos conceptes i passos. Trieu el que us vagi millor.

Seguramente cuando se iventó la fotografía en color, mucha gente predijo la muerte de la fotografía en blanco y negro. Pero lejos de esto, las posibilidades expresivas que tiene el blanco y negro han hecho que siga vigente como el primer día.

Hoy en día, con la fotografía digital, el proceso para conseguir un buen blanco y negro ha cambiado mucho. Si con la fotografía analógica lo que debíamos hacer era poner un carrete de blanco y negro en la cámara y listos; ahora con el método digital se recomienda siempre sacar las fotos en color para después procesar la fotografía a blanco y negro. Esto se hace porque la cámara está diseñada para captar la la luz en color, y si tirasemos la foto directamente con la opción de blanco y negro, nos perderíamos mucha información por el camino, imprescindible para después procesar adecuadamente la imagen. Esto tiene la gran ventaja que siempre tendremos la opción de escoger si queremos la fotografía en color o en blanco y negro. Cosa que no pasaba con la fotografía química, donde una vez habíamos escogido nuestro carrete, no había marcha atrás. La desventaja es que, cuando estamos haciendo la foto, cuesta más imaginarla en blanco y negro puesto que cuando la estamos haciendo y la estamos previsualizando en la pantalla de la cámara, siempre la estamos viendo en color.

Y es que normalmente, para conseguir un buen blanco y negro, tenemos que alterar los colores de una manera que seguramente quedaría horripilante si la fotografía fuese en color.

En fin, toda esta parrafada era para adjuntaros algunos de los tutoriales que he encontrado para conseguir un buen procesado a blanco y negro. La mayor parte, son tutoriales para Photoshop, pero no es muy difícil "traducirlo" al Gimp:

Del Wiki de Ojo Digital:

- Convertir a blanco y negro.
- Blanco y negro según Jesús.

Imprescindible para los fotógrafos Linuxeros y otros usuarios de Gimp, de FotoLibre:

- Blanco y negro en un abrir y cerrar de ojos.
- Procesa tus imágenes en blanco y negro con UFRaw.

El primer artículo de un fantástico compendio de diferentes técnicas a Dzoom:

- Presentando una foto en blanco y negro.

Y por último, los tutoriales de Jggweb, sencillos y efectivos:

- Pasando a blanco y negro 1
- Pasando a blanco y negro 2
- Pasando a blanco y negro 3

Como podéis ver, todos más o menos siguen los mismos conceptos y pasos. Escoged el que os vaya mejor.

El Rastro a tot gas.

2008-03-27T22:49:00.002+01:00

Màscares de gas al mercat del Rastro de Madrid, en una parada de roba i complements militars.

Máscaras de gas en el mercado del Rastro de Madrid, en una parada de ropa y complementos militares.

Naturalesa urbana.

2008-03-25T23:23:00.002+01:00

Arbres florits a la plaza del Sol, Madrid. Una mica típica, però estic bastant orgullós del resultat.

Árboles floridos en la plaza del Sol, Madrid. Un poco típica, pero estoy bastante orgulloso del resultado.

Madrid, Gran Vía.

2008-03-24T21:09:00.003+01:00

Endivineu on he estat aquesta Setmana Santa... :-)

Adivinad dónde he estado esta Semana Santa... :-)

Cigne de paper.

2008-03-16T22:48:00.002+01:00

Experimentant amb la llum ambiental i el flaix integrat de la càmera.

Expermientando con la luz ambiental y el flash integrado de la cámara.

Forts vents de l'Est

2008-02-12T22:28:00.000+01:00

Bufa fort el vent, eh? :-)

Sopla fuerte el viento, eh? :-)

Pseudo Yamakasi

2008-02-11T22:03:00.000+01:00

Un grup de nanos que no tenien altre cosa a fer que passar la tarda fent saltirons i tombarelles a la platja... i nosaltres no teníem altre cosa a fer que fer-lis fotos... Si és que cadascú es distreu com vol.

Un grupo de chavales que no tenían otro cosa que hacer que pasar la tarde haciendo saltitos y volteretas en la playa... y nosotros no teníamos otro cosa que hacer que hacerles fotos... Si es que cada uno se distrae como quiere.

Requetefashion

2008-02-04T21:01:00.000+01:00

Sí, ja ho sé, això comença a ser malaltís.

Sí, ya lo sé, esto empieza a ser enfermizo.

Bokeh

2008-02-02T21:52:00.000+01:00

El bokeh és un terme d'origen japonès emprat en fotografia per descriure la qualitat de les àrees desenfocades de la foto. Ho trobo ben curiós per diversos motius. Primerament, perquè "boke" en japonès no vol dir altra cosa que desenfocat, normalment quan s'adopten termes d'altres idiomes és perquè el nostre idioma no té una paraula que descriu el concepte exactament.

L'altra cosa pel que em sembla curiós és perquè els fabricants d'objectius s'esmeren en aconseguir que aquests siguin el màxim de nítids possible, mentre que el desenfoc o bokeh és un efecte "colateral" que els usuaris també valoren. De fet, això no és del tot cert, ja que els fabricants també s'esforcen en aconseguir que els seus objectius tinguin un desenfoc agradable a la vista. Però no deixa de ser curiós com una cosa que comprem perquè sigui "bona enfocant" també volem que sigui "bona desenfocant". Bé, no sé si m'explico...

Per un cantó, la quantitat de desenfoc que tindrà una àrea de la fotografia tenint en compte l'objectiu utilitzat i les condicions de la fotografia és un concepte totalment matemàtic. Però per l'altra banda, la qualitat d'aquest desenfoc és un concepte totalment subjectiu, i a més pot variar depenent de les circumstancies. En general, es tendeix a opinar que el bon bokeh és el que més s'assembla al resultat que obtindriem aplicant un filtre de desenfoc gaussià amb un programa de retoc d'imatges.

Els usuaris de Gimp podem imitar l'efecte de desenfoc d'una lent amb el plugin Focus Blur. D'aquesta manera aconseguim efectes més propers a la realitat quan volem desenfocar una fotografia digitalment.

La veritat és que fent una cerca ràpida trobarem munts d'opinions, dissertacions i estudis sobre aquest concepte.

Jo per la meva part us mostro el bokeh que genera el meu Rollei/Voigtländer Color Ultron 50mm f1,8-16 M42 a f1.8, 1/80s i muntat sobre la Nikon D80 amb el seu corresponent anell adaptador. A mi m'agrada.

El bokeh es un término de origen japonés empleado en fotografía para describir la calidad de las áreas desenfocadas de la foto. Lo encuentro curioso por varios motivos. Primeramente, porque "boke" en japonés no significa nada más que desenfocado, normalmente cuando se adoptan términos de otros idiomas es porque nuestro idioma no tiene una palabra que describe el concepto exactamente.

La otra cosa por el que me parece curioso es porque los fabricantes de objetivos se esmeran en conseguir que estos sean el máximo de nítidos posible, mientras que el desenfoque o bokeh es un efecto "colateral" que los usuarios también valoran. De hecho, esto no es del todo cierto, puesto que los fabricantes también se esfuerzan en conseguir que sus objetivos tengan un desenfoque agradable a la vista. Pero no deja de ser curioso como una cosa que compramos porque sea "buena enfocando" también queremos que sea "buena desenfocando". Bueno, no sé si me explico...

Por un lado, la cantidad de desenfoque que tendrá una área de la fotografía teniendo en cuenta el objetivo utilizado y las condiciones de la fotografía es un concepto totalmente matemático. Pero por la otra banda, la calidad de este desenfoc es un concepto totalmente subjetivo, y además puede variar dependiendo de las circumstancies. En general, se tiende a opinar que el buen bokeh es el que más se asemeja al resultado que obtendríamos aplicando un filtro de desenfoque gaussiano con un programa de retoque de imágenes.

Los usuarios de Gimp podemos imitar el efecto de desenfoque de una lente con el plugin Focus Blur. De este modo conseguiremos efectos más próximos a la realidad cuando queremos desenfocar una fotografía digitalmente.

La verdad es que haciendo una búsqueda rápida encontraremos montones de opiniones, disertaciones y estudios sobre este concepto.

Yo por mi parte os muestro el bokeh que genera mi Rollei/Voigtländer Color Ultron 50mm f1,8-16 M42 a f1.8, 1/80s y montado sobre la Nikon D80 con su correspondiente anillo adaptador. A mí me gusta.

Quasi blanc i negre.

2008-02-01T23:28:00.000+01:00

Doncs això, he baixat la saturació del color fins a deixar la foto quasi en blanc i negre.

Pues eso, he bajado la saturación del color hasta dejar la foto casi en blanco y negro.

Panoràmica en moviment (II)

2008-01-29T20:54:00.000+01:00

Un altre experiment amb la mateixa idea del que vaig fer en aquest post. Feu click sobre la imatge per veure'n una versió ampliada, perquè en la que us presento aquí no s'aprecia res.

Aquesta vegada és un ocell (lamento els meus nuls coneixements d'ornitologia) fotografiat al Delta del Llobregat. Durant la quedada que vam fer els membres d'Ojodigital el passat dissabte 26 de gener... quant em queda per aprendre!

Otro experimento con la misma idea del que hice en este post. Haced click sobre la imagen para ver una versión ampliada, porque en la que os presento aquí no se aprecia nada.

Esta vez es un pájaro (lamento mis nulos conocimientos de ornitología), fotografiado al Delta del Llobregat. Durante la quedada que hicimos los miembros de Ojodigital el pasado sábado 26 de Enero... ¡cuánto me quea por aprender!

Posta de sol al Prat de Llobregat.

2008-01-28T22:33:00.000+01:00

Posta de Sol al Prat de Llobregat. I sí, el reflex de la lent és real, no és el clàssic i sobat filtre digital.

Puesta de sol en el Prat de Llobregat. Y sí, el reflejo de la lente es real, no es el clásico y sobado filtro digital.

Sargantana

2008-01-22T23:08:00.000+01:00

Últimament no es pot dir que escrigui grans parrafades, però estic bastant content amb el ritme d'actualitzacions.

Aquí us presento una sargantana fotografiada a Lanzarote.

Últimamente no se puede decir que escriba grandes parrafadas, pero estoy bastante contento con el ritmo de actualizaciones.

Aquí os presento una lagartija fotografiada en Lanzarote.

La noia del cartell i la seva ànima.

2008-01-21T21:59:00.000+01:00

...tot passejant, vaig veure com brillava l'anima de la noia d'un cartell...

...paseando vi como brillaba el alma de la chica de un cartel...

Panoràmica en moviment

2008-01-15T22:41:00.000+01:00

Avui us presento una panoràmica feta a un skater, a la "Plaça del MACBA" de Barcelona. Si en voleu veure una versió ampliada, podeu clickar sobre la imatge o aquí mateix. Pesa 500kb, així que una mica de paciència els qui tenen connexions lentes. També us la podeu descarregar directament a l'ordinador punxant aquí.

Són cinc fotografies tirades amb la funció de ràfega de la càmera, processades amb RawTherapee, Unides amb Hugin Panorama Creator i retocades amb Gimp. La veritat és que em va portar força feina. Espero que us agradi.

Hoy os presento una panorámica hecha a un skater, en la "Plaza del MACBA" de Barcelona. Si queréis ver una versión ampliada, podéis clickar sobre la imagen o aquí mismo. Pesa 500kb, así que paciencia los que tengan conexiones lentas. También os la podéis descargar directamente al ordenador pinchando aquí.

Son cinco fotografías echadas con la función de ráfaga de la cámara, procesadas con RawTherapee, Unidas con Hugin Panorama Creator y retocadas con Gimp. La verdad es que me trajo bastante trabajo. Espero que os guste.

Exposició prolongada

2008-01-13T19:35:00.000+01:00

Experimentant amb temps d'exposició prolongats, vaig descobrir que es pot eliminar la gent que passa pel carrer. L'efecte és molt senzill: donat que la fotografia es va fer quan ja era totalment fosc i el temps d'exposició va ser de 25 segons, gairebé tota la gent que va passar caminant per davant de la càmera, al fer-ho durant molt menys de 25 segons, van quedar esvaïts. La noia que surt borrosa suposo que es va estar allà una bona part del temps d'exposició.

Ja sé que no he fet un gran descobriment, però és una tècnica interessant. Per cert, en aquesta altra fotografia (feta des del mateix lloc però en un altre angle), es dóna el mateix efecte. Us podeu fer una idea de la gent que passava per allí si us dic que és des de la Plaça Catalunya de Barcelona pels volts de nadal i sobre les sis de la tarda.

Experimentando con tiempos de exposición prolongados, descubrí que se puede eliminar la gente que pasa por la calle. El efecto es muy sencillo: dado que la fotografía se hizo cuando ya era totalmente oscuro y el tiempo de exposición fue de 25 segundos, casi toda la gente que pasó andando por delante de la cámara, al hacerlo durante mucho menos de 25 segundos, quedaron desvanecidos. La chica que sale borrosa supongo que se estuvo allí una buena parte del tiempo de exposición.

Ya sé que no he hecho un gran descubrimiento, pero es una técnica interesante. Por cierto, en esta otra fotografía (hecha desde el mismo lugar pero en otro ángulo), se da el mismo efecto. Os podéis hacer una idea de la gente que pasaba por allí si os digo que es desde la Plaza Catalunya de Barcelona por las fechas de navidades y sobre las seis de la tarde.

Intenció artística

2008-01-10T21:22:00.000+01:00

Volia fer alguna cosa més o menys artística amb aquests dos picaportes que em vaig trobar tot passejant l'altre dia... però bé, la cosa només s'ha quedat en una intenció, perquè la veritat és que ara mateix no sé què podrien expressar... al cap i a la fi només són dos picaportes "grafitejats" de diferents colors. Només em va fer gràcia que, tot i ser iguals, el color de la pintura els dóna un aire diferent.

Quería hacer algo más o menos artístico con estos dos picaportes que me enonctré paseando el otro día... pero bueno, la cosa solo se ha quedado en una intención, porque la verdad es que ahora mismo no sé que podrían expresar... al fin y al cabo sólo son dos picaportes "grafiteados" de diferentes colores. Sólo me hico gracia que, aun y ser iguales, el color de la pintura les da un aire diferente.

Primer de l'any

2008-01-09T21:53:00.000+01:00

Amb una mica de retard però bé, engeguem l'any a Shardblog. A veure com va.

Con un poco de retraso pero bién, empezamos el año en Shardblog. A ver como va.

They are in fashion

2007-12-30T16:21:00.000+01:00

Suposo que molts ja coneixeu la meva fixació pels maniquís...

Supongo que muchos ya conocéis mi fijación por los maniquís...

Investigant en objectius manuals

2007-12-29T18:53:00.000+01:00

Com més m'endinso dins el món de la fotografia, més coses veig que em queden per aprendre... bé, suposo que això passa amb totes les coses...

Últimament he estat jugant amb un parell d'objectius manuals muntats a la meva Nikon D80. El primer, un Rollei/Voigtländer Color Ultron 50mm f1,8-16 M42, del qual ja vaig parlar fa un munt de temps, ja que pertanyia a la Voigtländer VSL-1 del meu pare. Vaig comprar un adaptador de montura (de Nikon F a M42) a Hong Kong i fins fa uns dies encara no hi havia jugat. Els resultats els podeu veure en aquestes dues entrades.

El segon, un Nikon Series E 50mm f1.8-22 (navegar cap avall a la pàgina del link), que també el vaig comprar a Hong Kong, de segona mà, molt bé de preu i que m'està donant molt bons resultats. La fotografia d'aquesta entrada (i moltes altres del blog) està feta amb aquest objectiu: de gamma econòmica i totalment obsolet. El resultat no està malament, no?

El fet és que vistos els preus que es poden arribar a pagar per objectius de bona qualitat d´última generació, he decidit ampliar la meva gamma de relíquies per poder tenir objectius competents i a preus assequibles.

Evidentment, el fet d'utilitzar aquest tipus d'objectius en una càmera com la meva D80 (aplicable també a la D40, D40X, D50, etc.) té una sèrie de desventatges. La més evident: que no són autofocus. És a dir, hem d'enfocar el subjecte manualment. El visor de la càmera presenta un punt de color verd quan confirma que hi ha una zona enfocada, però estic comprovant que no és del tot exacte, així que cal tenir una mica de traça i paciència.

La següent desventatja és que el fotòmetre queda inutilitzat (no en càmeres com la D200 i superiors). Això vol dir que no ens informa si la fotografia sortirà ben exposada o no. En l'era digital no hi ha problema: tirem tantes fotografies com facin falta fins que aconseguim l'exposició correcta. Evidentment, ens hem de prendre el nostre temps en cada presa.

La gran ventatja: el preu, aquests objectius, descatalogats i de segona mà sovint es poden trobar a preus força econòmics. A més, li dóna un toc glamurós a la càmera (i al fotògraf) el fet de muntar-li un objectiu de l'any de la mariacastanya.

En conclusió: una bona manera de tenir bones lents per aprendre fotografia sense grans inversions. Evidentment, les desventatges que he esmentat els fan poc pràctics per fotografiar elements en acció i coses similars, però pel demés ens poden donar grans resultats.

He obert un fil a Ojo Digital per parlar sobre el tema. D'allí he extret els següents links pels qui vulguin saber més sobre el tema:

- Nikon History. Secció de les velles glòries de la pàgina oficial de Nikon.
- Natur Fotograf. Pàgina d'un aspecte horrible però amb una gran quantitat d'informació sobre lents per càmeres Nikon.
- Photography in Malaysia. Gran quantitat d'informació sobre antigues càmeres i lents de diverses marques.
- MFLenses. "Manual focus lenses: a new life in a digital age". Cal afegir alguna cosa més?
- Manual Focus Forum. Quantitats ingents d'informació relacionada amb les lents manuals.
- M42.artlimited. Una web íntegrament dedicada a les antigues lents amb montura de rosca M42.

Cuanto más me adentro dentro el mundo de la fotografía, más cosas veo que me quedan por aprender... bien, supongo que esto pasa con todas las cosas...

Últimamente he estado jugando con un par de objetivos manuales montados a mi Nikon D80. El primero, un Rollei/Voigtländer Color Ultron 50mm f1,8-16 M42, del cual ya os hablé hace un montón de tiempo, puesto que pertenecía a la Voigtländer VSL-1 de mi padre. compré un adaptador de montura (de Nikon F a M42) en Hong Kong y hasta hace unos días todavía no había jugado con él. Los resultados los podéis ver en estas dos entradas.

El segundo, un Nikon Series E 50mm f1.8-22 (navegar hacia abajo en la página del link), que también lo compré en Hong Kong, de segunda mano, muy bien de precio y que me está dando muy buenos resultados. La fotografía de esta entrada (y otras muchas del blog) está hecha con este objetivo: de gama económica y totalmente obsoleto. El resultado no está mal, ¿no?

El hecho es que vistos los precios que se pueden llegar a pagar por objetivos de buena calidad de última generación, he decidido ampliar mi gama de reliquias para poder tener objetivos competentes y a precios asequibles.

Evidentemente, el hecho de utilizar este tipo de objetivos en una cámara como mi D80 (aplicable también a la D40, D40X, D50, etc.) tiene una serie de desventajas. La más evidente: que no son autofocus. Es decir, tenemos que enfocar el sujeto manualmente. El visor de la cámara presenta un punto de color verde cuando confirma que hay una zona enfocada, pero estoy comprobando que no es del todo exacto, así pues hace falta tener algo de maña y paciencia.

La siguiente desventaja es que el fotómetro queda inutilizado (no en cámaras como la D200 o superiores). Esto quiere decir que no nos informa si la fotografía saldrá bien expuesta o no. En la era digital no hay problema: echamos tantas fotografías como hagan falta hasta que consiguamos la exposición correcta. Evidentemente, nos debemos tomar nuestro tiempo en cada toma.

La gran ventaja: el precio, estos objetivos, descatalogados y de segunda mano a menudo se pueden encontrar a precios bastante económicos. Además, le da un toque glamuroso a la cámara (y al fotógrafo) el hecho de montarle un objetivo del año de la mariacastanya.

En conclusión: una buena manera de tener buenas lentes para aprender fotografía sin grandes inversiones. Evidentemente, las desventajas que he mencionado los hacen poco prácticos para fotografiar elementos en acción y cosas similares, pero por lo demés nos pueden dar grandes resultados.

He abierto un hilo en Ojo Digital para hablar sobre el tema. De allí he extraído los siguientes links para quien quieran saber más sobre el tema:

- Nikon History. Sección de las antiguas glorias de la página oficial de Nikon.
- Natur Fotograf. Página de un aspecto horrible pero con una gran cantidad d e información sobre lentes para cámaras Nikon.
- Photography in Malaysia. Gran cantidad de información sobre antiguas cámaras y lentes de diversas marcas.
- MFLenses. "Manual focus lenses: a new life in a digital age". Cabe añadir algo más?
- Manual Focus Forum. Cantidades ingentes de información relacionada con las lentes manuales.
- M42.artlimited. Una web íntegramente dedicada a las antiguas lentes con montura de rosca M42.

Guerrer del Caos

2007-12-24T16:45:00.000+01:00

Ara que s'acosta reis, he volgut fer un homenatge al mític joc HeroQuest, un joc de taula que té una mica de joc de rol i una mica de Warhammer. Me'l van portar els reis fa una bona pila d'anys.

A mi m'encantava, però no vaig jugar-hi més de tres o quatre vegades; no vaig poder entabanar a massa gent per passar la tarda fent l'elf i matant orcs... i a més, com que jo era l'únic que sabia com anava el joc, sempre em tocava fer de "master" (una cosa així com fer de banca al Monopoly)... una mica rollo.

Us deixo fotografiat un Guerrer del Caos (uuuh!).

Bones festes a tots i tal.

Ahora que se acerca el día de reyes, he querido hacer un homenaje al mítico juego HeroQuest, un juego de mesa que tiene algo de juego de rol y algo de Warhammer. Me lo trajeron los reyes hace un buen puñado de años.

A mí me encantaba, pero no jugué más de tres o cuatro veces; no pude engatusar a demasiada gente para pasar la tarde haciendo el elfo y matando orcos... y además, como que yo era el único que sabía cómo iba el juego, siempre me tocaba hacer de "master" (una cosa así como hacer de banca en el Monopoly)... un poco rollo.

Os dejo fotografiado un Guerrero del Caos (uuuh!).

Felices fiestas a todos y tal.

Premios...

2007-12-23T00:35:00.000+01:00

Avi robat

2007-12-11T22:46:00.000+01:00

S'entén per retrat robat aquell que es fa sense que el subjecte se n'adoni (com el de la fotografia), o quan no li dona temps per a reaccionar; per exemple, quan cridem una persona i just a l'aixecar la vista ja li hem tirat la foto.

Sé que no és l'article més complet del món, però com a mínim no deixo la foto sense text ;-)

Se entiende por retrato robado aquel que se hace sin que el sujeto se dé cuenta (como el de la fotografía), o cuando no le da tiempo para reaccionar; por ejemplo, cuando llamamos a una persona y justo al levantar la vista ya le hemos echado la foto.

Sé que no es el artículo más completo del mundo, pero como mínimo no dejo la foto sin texto ;-)

Falcó

2007-12-09T20:32:00.000+01:00

Vaja, jo diria que és un falcó. L'hem vist avui al mercat medieval de Vic (Osona).

Vaya, yo diría que es un halcón. Lo hemos visto hoy en el mercado medieval de Vic (Osona; Barcelona)

Dragan

2007-12-07T22:15:00.000+01:00

Andrzej Dragan és un fotògraf (entre d'altres coses) amb un estil molt personal. El seu treball es caracteritza per uns postprocessats que porten la imatge a un estadi d'hiperrealitat molt peculiar.

A priori, sembla que amb un bon reguitzell de capes i ajustos, qualsevol pot aconseguir un efecte Dragan a les seves fotografies, però a la pràctica resulta més difícil del que sembla. I és que el seu treball no és només un postprocessat. La fotografia està pensada des del primer moment per aconseguir aquest efecte tan especial.

Aquesta fotografia és el meu primer intent per intentar esbrinar els secrets del que molta gent anomena "draganització".

A algú potser ja li sonarà aquesta cara, vaig penjar una foto d'aquest personatge en una altra ocasió.

Andrzej Dragan es un fotógrafo (entre otras cosas) con un estilo muy personal. Su trabajo se caracteriza por unos postprocessados que llevan la imagen a un estadio de hiperrealidad muy peculiar.

A priori, parece que con un buen puñado de capas y ajustes, cualquiera puede conseguir un efecto Dragan en sus fotografías, pero a la práctica resulta más difícil de lo que parece. Y es que su trabajo no es sólo un postprocessado. La fotografía está pensada desde el primer momento para conseguir ese efecto tan especial.

Esta fotografía es mi primer intento para intentar averiguar los secretos de lo que mucha gente denomina "draganizado".

A alguien quizás ya le sonará esta cara, colgué una foto de este personaje en otra ocasión.

Flor semitropical.

2007-12-02T21:20:00.000+01:00

No tinc ni idea de quina planta es tracta, però a Lanzarote n'hi havia forces... així que he titulat la foto flor semitropical... toma ya!

No tengo ni idea de qué planta se trata, pero en Lanzarote había bastantes... así que he titulado la foto flor semitropical... toma ya!

Versus

2007-12-01T21:47:00.000+01:00

La vidrera del post-modern MACBA de Richard Meier versus els murs del convent dels Àngels de Bartomeu Roig, d'estil gòtic. Podem trobar aquest contrast a la Plaça dels Àngels de Barcelona, tot i que segurament hi ha més gent que la coneix com la plaça del MACBA, encara que l'un porta allí quatrecents anys més que l'altre.

La vidriera del post-moderno MACBA de Richard Meier versus los muros del convento dels Àngels de Bartomeu Roig, de estilo gótico. Podemos encontrar este contraste en la plaza dels Àngels de Barcelona, aunque seguramente hay más gente que la conoce como la plaza del MACBA, aunque uno lleva allí cuatrocientos años más que el otro.

Star Ferry (II)

2007-11-29T20:33:00.000+01:00

Ja vaig parlar de l'Star Ferry de Hong Kong en un altre post. Aquí uns en deixo una altra foto.

Ya os hablé del Star Ferry de Hong Kong en otro post. Aquí os dejo otra foto.

Carbassa i verd.

2007-11-28T22:32:00.000+01:00

Una posta de sol feta a Lanzarote. La gràcia de la foto és que l'arbust del primer pla no aixecava més de pam i mig del terra. Imagineu-vos la postura per fer la foto...

Una puesta de sol hecha en Lanzarote. la gracia de la foto es que el arbusto del primer plano no levantaba más de palmo y medio del suelo. Imaginaros la pose para hacer la foto...

Molt ocupat

2007-11-26T20:57:00.000+01:00

Com era d'esperar, el ritme de posts ha baixat a zero des que m'he posat a treballar... espero que quan agafi una mica el ritme trobaré temps per fer-ho tot.

Como era de esperar, el ritmo de posts ha bajadoa cero desde que me he puesto a trabajar... espero que cuando coja un poco el ritmo encontraré tiempo para hacerlo todo.

She's in fashion (II)

2007-11-10T16:57:00.000+01:00

Hi ha alguna cosa que m'atrau dels maniquís.

Hay algo que me atrae de los maniquís.

Diferències culturals

2007-11-09T15:38:00.000+01:00

Els xinesos i gran part de les cultures asiàtiques, tenen la costum d'aturar-se descansar en la posició que ho fa aquest nen. És una postura que els occidentals no acostumem a utilitzar... a excepció dels porters d'hoquei patins... ;-)

La fotografia és feta a la majestuosa Plaça de Tiananmen, a Beijing, Xina.

Los chinos y gran parte de las culturas asiáticas, tienen la costumbre de pararse a descansar en la posición que lo hace este niño. Es una postura que los occidentales no acostumbramos a utilizar... a excepción de los porteros de hoquei patines... ;-)

La fotografia está hecha en la majestuosa Plaza de Tiananmen, en Beijing, China.

Estampa atemporal.

2007-11-08T10:41:00.000+01:00

Repassant les últimes anotacions del blog, he recordat que ja havia fet algun experiement d'envellir fotografies quan utilitzava Window$ i Photo$hop. Així que he decidit penjar-ho.

Es tracta d'une senyores que brodaven mocadors al moll del port vell de Dubrovnik. Aquest tipus de brodats es veu que són tradicionals a Croàcia. El fet és que l'estampa és gairebé atemporal, de manera que, donant-li uns tons sèpia i quatre coses més, dóna bastant "el pego".

Repasando las últimas anotaciones del blog, he recordado que ya había hecho algún experiemento de envejecer fotografías cuando utilizaba Window$ y Photo$hop. Así que he decidido colgarlo.

Se trata de une señoras que bordaban pañuelos en el muelle del puerto viejo de Dubrovnik. Este tipo de bordados se ve que son tradicionales en Croacia. El hecho es que la estampa es casi atemporal, de forma que, dándole unos tonos sepia y cuatro cosas más, da bastante el pego.

Calma total

2007-11-07T09:45:00.000+01:00

Serenitat total, aquesta és la sensació que vaig tenir quan, durant el viatge en globus, vam sobrepassar uns núvols baixos i, aturant-nos a uns mil metres d'alçada, aquests ens van quedar sota els peus. Gaudir d'una vista semblant a la que estem acostumats a veure quan viatgem en avió, però sense cap vidre entremig val la pena, de veritat.

He penjat la imatge en format panoràmic, ja que es tracta d'una composició a partir de 4 fotografies. Si feu click sobre la imatge, en podreu veure una versió ampliada.

Fixeu-vos en l'arc de Sant Martí que es forma entorn de l'ombra de la cistella del globus.

Serenidad total, esta es la sensación que tuve cuando, durante el viaje en globo, sobrepasamos unas nubes bajas y, parándonos a unos mil metros de altura, estos quedaron bajo nuestros pies. Disfrutar de una vista parecida a la que estamos acostumbrados a ver cuando viajamos en avión, pero sin ningún cristal de por medio vale la pena, de verdad.

He colgado la imagen en formato panorámico, puesto que se trata de una composición a partir de 4 fotografías. Si hacéis click sobre la imagen, podréis ver una versión ampliada.

Fijaros en el arco iris que se forma en torno a la sombra de la cesta del globo.

El "soroll" o "gra digital"

2007-11-06T12:15:00.000+01:00

En un post futur, vull explicar els diferents mètodes que tenim per eliminar el fenomen del soroll en les nostres fotografies. Però abans, pels neòfits en la matèria, explicaré una mica què és el soroll en una fotografia. Espero no complicar-me massa la vida i explicar-ho de manera planera, tot i que és inevitable que el post quedi llarg.

Entrem en matèria: el valor ISO

Qui més qui menys, s'ha adonat que al fer una fotografia en condicions de poca llum -dins de casa o de nit, per exemple- aquesta apareix "granulada". Això és degut a que la càmera -ja sigui de manera automàtica o per què ho hem escollit manualment- ha utilitzat una sensibilitat ISO elevada per poder captar la poca llum de l'entorn.

Podem definir la sensibilitat (o velocitat) ISO d'una càmera digital o d'una pel·lícula fotogràfica com la seva capacitat per captar la llum. Com més alt és el valor ISO, més llum podrem captar en el mateix període de temps. Els valors ISO disponibles tant en fotografia digital com en analògica estan estandaritzats. Un seqüència normal podria ser: 100, 200, 400. Així, per exemple si tirem una fotografia a 1/125 segons amb ISO 100 ens quedarà més fosca que si ho fem a ISO 400 i també a 1/125 (sempre i quan el diafragma també estigui en la mateixa obertura). En aquest simulador ens podrem fer més bé la idea de tot plegat.

A banda de la sèrie de valors que he esmentat abans, existeixen valors més baixos i més alts i també valors intermitjos. En fotografia química, un carret d'un valor superior o inferior a aquests pot ser molt car, degut, bàsicament, a l'escassa demanda. En fotografia digital, que disposem de més o menys rang de valors en la nostra càmera depèn de les seves característiques tècniques i, normalment, del que haguem desembutxacat al comprar-la.

Així doncs, com hem dit, com més alt és el valor ISO, més llum podrem captar en un determinat espai de temps. Això vol dir que, en condicions de poca llum només ens cal augmentar el nostre valor ISO per treure una imatge ben exposada. Això és cert, però hem de tenir molt present que, per norma general, com més alt és el valor ISO, més soroll o gra apareixerà en la nostra imatge, perdent nitidesa. És per això que s'intenta utilitzar sempre el valor ISO més baix, encara que s'hagi de prolongar el temps d'exposició.

I què és el soroll?

En fotografia digital, s'entén el soroll com una interferència que degrada la qualitat de la imatge. Per entendre'ns, seria com les interferències (o soroll de fons) que sentim quan intentem sintonitzar una emissora de ràdio.

El soroll ve donat per diferents factors: la qualitat i la mida del nostre sensor -normalment, com més gran, menys soroll-, la temperatura en què estiguem treballant (ja sigui l'ambiental com la generada per la pròpia càmera), el temps d'exposició i un llarg etcètera.

S'ha d'entendre que la nostra càmera és un sensor que rep informació en forma de llum que després ha de processar. Com més forcem aquest sensor a que capti la major quanitat de llum possible (ISO i temps d'exposició elevats), més succeptible serà aquest a presentar "errors de càlcul" o interferències.

En fotografia química també apareix el fenomen del soroll, tot i que es dóna per motius diferents. El soroll en fotografia química s'anomena normalment gra, cosa que ha fet que quan ens referim en digital aquest s'anomeni també gra digital. Com més elevat és el valor ISO de la pel·lícula que utilitzem, més gra aconseguim, donat que està íntimament relacionat amb la mida de les partícules fotosensibles que recobreixen la pel·lícula: com més gran són les partícules, més sensibilitat i més gra (o granulositat).

Tot i que en el camp de la fotografia clàssica el gra pot tenir un valor artístic o expressiu, en el camp digital això és més discutible, ja que bàsicament suposa una pèrdua de qualitat.

Per acabar

Com a conclusió: per poder captar imatges en condicions de poca llum hem d'augmentar el nostre temps d'exposició i/o augmentar la sensibilitat ISO del nostre sensor/pel·lícula. Però sempre hem de tenir en compte que un augment del valor ISO comporta un augment del soroll, cosa que farà que la imatge perdi qualitat.

He penjat dues fotografies comparatives que procedeixo a explicar:

1. La primera (esquerra). La Plaça de Tiananmen, Beijing (Xina), feta al migdia i amb el cel destapat, ens permet tirar sense problemes a una ISO més aviat baixa (250) i una vel·locitat ràpida (1/400 segons). Veiem que les bones condicions de llum fan que no haguem de "forçar" el sensor i la imatge resultant gairebé no presenta gra digital.

2. La de la dreta és de la Torre Perla d'Orient, de Shanghai (Xina). És presa a la nit, amb el cel tapat i a més plovent. Les condicions de llum eren, doncs, dolentes i a més no disposava de trípode, de manera que vaig haber de forçar la sensibilitat a 2000 ISO per poder fer la fotografia a pols, amb la vel·locitat d'obturació més lenta que vaig poder (1/8 segons).

Podem observar en els detalls al 100% de la mida original com la imatge feta a 2000 ISO presenta un marcat "gra digital".

En un post futuro, quiero explicar los diferentes métodos que tenemos para eliminar el fenómeno del ruido en nuestras fotografías. Pero antes, para los neófitos en la materia, explicaré un poco qué es el ruido en una fotografía. Espero no complicarme demasiado la vida y explicarlo de manera llana, aun cuando es inevitable que el post quede largo.

Entremos en materia: el valor ISO

Quien más quien menos, se ha dado cuenta que al hacer una fotografía en condiciones de poca luz -dentro de casa o por la noche, por ejemplo- esta aparece "granulada". Esto es debido a que la cámara -ya sea de manera automática o por qué lo hemos escogido manualmente- ha utilizado una sensibilidad ISO elevada por poder captar la poca luz del entorno.

Podemos definir la sensibilidad (o velocidad) ISO de un sensor digital o de una película fotográfica como su capacidad para captar la luz. Cuanto más alto es el valor ISO, más luz podremos captar en el mismo periodo de tiempo. Los valores ISO disponibles tanto en fotografía digital como en analógica están estandarizados. Un secuencia normal podría ser: 100, 200, 400. Así, por ejemplo si echamos una fotografía a 1/125 segundos con ISO 100 nos quedará más oscura que si lo hacemos a ISO 400 y también a 1/125 (siempre y cuando el diafragma también esté en la misma apertura). En este simulador nos podremos hacer más bien la idea de todo.

A parte de la serie de valores que he mencionado antes, existen valores más bajos y más altos y también valores intermedios. En fotografía química, un carrete de un valor superior o inferior a estos puede ser muy caro, debido, básicamente, a la escasa demanda. En fotografía digital, que dispongamos de más o menos rango de valores en nuestra cámara depende de sus características técnicas y, normalmente, de lo que hayamos desembolsado al comprarla.

Así pues, como hemos dicho, cuanto más alto es el valor ISO, más luz podremos captar en un determinado espacio de tiempo. Esto quiere decir que, en condiciones de poca luz sólo nos hace falta aumentar nuestro valor ISO para sacar una imagen bien expuesta. Esto es cierto, pero debemos tener muy presente que, por norma general, cuanto más alto es el valor ISO, más ruido o grano aparecerá en nuestra imagen, perdiendo nitidez. Por eso es por lo que se intenta utilizar siempre el valor ISO más bajo, aunque se deba prolongar el tiempo de exposición.

Y qué es el ruido?

En fotografía digital, se entiende el ruido como una interferencia que degrada la calidad de la imagen. Para entendernos, sería como las interferencias (o ruido de fondo) que sentimos cuando intentamos sintonizar una emisora de radio.

El ruido viene dado por diferentes factores: la calidad y tamaño de nuestro sensor -normalmente, cuanto mayor, menos ruido-, la temperatura en qué estemos trabajando (ya sea la ambiental como la generada por la propia cámara), el tiempo de exposición y un largo etcétera.

Se tiene que entender que nuestra cámara es un sensor que recibe información en forma de luz que después debe procesar. Cuanto más forzamos este sensor a que capte la mayor cantidad de luz posible (ISO y tiempo de exposición elevados), más succeptible será este a presentar "errores de cálculo" o interferencias.

En fotografía química también aparece el fenómeno del ruido, aun cuando se da por motivos diferentes. El ruido en fotografía química se denomina normalmente grano, cosa que ha hecho que cuando nos referimos en digital este se denomine también grano digital. Cuanto más elevado es el valor ISO de la película que utilizamos, más grano conseguimos, dado que está íntimamente relacionado con la medida de las partículas fotosensibles que recubren la película: cuanto mayor son las partículas, más sensibilidad y más grano (o granulosidad).

Aunque en el campo de la fotografía clásica el grano puede tener un valor artístico o expresivo, en el campo digital esto es más discutible, puesto que básicamente supone una pérdida de calidad.

Para acabar

Como conclusión: para poder captar imágenes en condiciones de poca luz tenemos que aumentar nuestro tiempo de exposición y o/aumentar la sensibilidad ISO de nuestro sensor/película. Pero siempre debemos tener en cuenta que un aumento del valor ISO supone un aumento del ruido, cosa que hará que la imagen pierda calidad.

He colgado dos fotografías comparativas que procedo a explicar:

1. La primera (izquierda). La Plaza de Tiananmen, Beijing (China), hecha a mediodía y con el cielo destapado, nos permite tirar sin problemas a una ISO más bien baja (250) y una velocidad rápida (1/400 segundos). Vemos que las buenas condiciones de luz hacen que no tengamos que "forzar" el sensor y la imagen resultante casi no presenta grano digital.

2. La de la derecha es de la Torre Perla de Oriente, de Shanghai (China). Está tomada por la noche, con el cielo tapado y además lloviendo. Las condiciones de luz eran, pues, malas y además no disponía de trípode, de forma que tuve que forzar la sensibilidad a 2000 ISO para poder hacer la fotografía a pulso, con la velocidad de obturación más lenta que pude (1/8 segundos).

Podemos observar en los detalles al 100% del tamaño original como la imagen hecha a 2000 ISO presenta un marcado "grano digital".

Ja tinc feina!

2007-11-05T11:18:00.000+01:00

Doncs sí, finalment, i com ja vaig augurar en un post anterior, al final he trobat feina sense ni haver acabat el portfolio. És una sort, perquè només tirant d'Infojobs he fet un grapat d'entrevistes, però sempre em quedarà el dubte de saber com hauria funcionat el portfolio... potser hauria trobat una feina més creativa, però de moment l'oportunitat que se m'ha presentat m'inspira bastant.

Després d'uns mesos fent viatges i excursions, fent de "mestressu" de casa, fent bricolatge casolà, i, bàsicament fent el que em dóna la gana, suposo que la tornada a la crua realitat laboral serà dura. Però bé, començo una nova etapa professional, i això sempre està bé.

De moment encara em queda una setmaneta de "los lunes al sol" ;-)

Pues sí, finalmente, y como ya auguré en un post anterior, al final he encontrado trabajo sin ni haber acabado el portfolio. Es una suerte, porque sólo tirando de Infojobs he hecho un puñado de entrevistas, pero siempre me quedará la duda de saber cómo habría funcionado el portfolio... quizás habría encontrado un trabajo más creativo, pero por el momento la oportunidad que se me ha presentado me inspira bastante.

Tras unos meses haciendo viajes y excursiones, haciendo de "amo" de casa, haciendo bricolage casero, y, básicamente haciendo lo que me da la gana, supongo que el retorno a la cruda realidad laboral será dura. Pero bien, empiezo una nueva etapa profesional, y esto siempre está bien.

Por el momento todavía me queda una semanita de "los lunes al sol" ;-)

Panoràmica des del gloubs (II)

2007-11-04T09:38:00.000+01:00

Ja vaig penjar una panoràmica molt similar en el post on parlava del Hugin Panorama Creator. Aquesta, tot i que dóna com a resultat una imatge en format normal (3:2), està composada per 3 fotografies en format horitzontal, i també està realitzada amb el Hugin. Encara tinc per penjar alguna imatge més d'aquest estil. Espero que us agradin!

Ya colgué una panorámica muy similar en el post dónde hablaba de Hugin Panorama Creator. Esta, aunque da como resultado una imagen en formato normal (3:2), está compuesta por 3 fotografías en formato horizontal y también está realizada cun Hugin. Todavía tengo para colgar alguna imagen más de este estilo. ¡Espero que os gusten!

26 contra 1

2007-11-03T09:23:00.000+01:00

Hugin Panorama Creator

2007-11-02T19:20:00.000+01:00

Feia temps que volia provar el tema de les fotografies panoràmiques, és a dir, allò de fer vàries fotografies una al costat de l'altre per després enganxar-les i aconseguir així una sola fotografia amb un gran angle de visió. Finalment m'he instal·lat Hugin Panorama Creator, la millor eina de software lliure capaç de fer això.

Si bé podem fer el procés "d'enganxar" les fotografies manualment amb un programa d'edició tipus Gimp o Photoshop, aquests programes especialitzats en la creació de panoràmiques ens faciliten enormement la feina, ja que són capaços de corregir les distorsions de la lent i la perspectiva automàticament.

Aquest, doncs, ha sigut el primer resultat realment satisfactori que he aconseguit. La imatge és resultat de la unió de 5 fotografies en format horitzontal.

Hacía tiempo que quería probar el tema de las fotografías panorámicas, es decir, aquello de hacer varias fotografías una junto a la otra para después engancharlas y conseguir así una sola fotografía con un gran ángulo de visión. Finalmente me he instalado Hugin Panorama Creator, la mejor herramienta de software libre capaz de hacer esto.

Si bien podemos hacer el proceso de "enganchar" las fotografías manualmente con un programa de edición tipo Gimp o Photoshop, estos programas especializados en la creación de panorámicas nos facilitan enormemente el trabajo, puesto que son capaces de corregir las distorsiones de la lente y la perspectiva automáticamente.

Este, pues, ha sido el primer resultado realmente satisfactorio que he conseguido. La imagen es resultado de la unión de 5 fotografías en formato horizontal.

Gavina

2007-11-01T21:33:00.000+01:00

Com en el post anterior, revisant fotografies de fa ja temps, he trobat aquesta gavina que vaig fotografiar a Croàcia.

És curiós que utilitzés imatges de gavines (fetes a la Ribera Maia) per un post planejant les vacances a Dubrovnik, i allí se'm presentés també la oportunitat de fotografiar-ne.

Como en el post anterior, revisando fotografías de hace ya tiempo, he encontrado esta gaviota que fotografié en Croacia.

Es curioso que utilizara imágenes de gaviotas (tomadas en la Ribera Maia) para un post planeando las vacaciones a Dubrovnik, y allí se me presentara también la oportunidad de fotografiarlas.

Records

2007-10-30T21:17:00.000+01:00

Rebuscant en el meu petit arxiu fotogràfic, he retrobat fotografies que feia mesos que no mirava. Aquesta concretament és d'Istambul, quan hi vam anar l'abril del 2006... l'he passat a blanc i negre i ara podria passar per ser de l'abril de 1956... :-)

Podem dir que aquest post és la segona part de: "Envellint fotografies amb el Gimp".

Rebuscando en mi pequeño archivo fotográfico, he reencontrado fotografías que hacía meses que no miraba. Esta concretamente es de Estambul, cuando fuimos en abril del 2006... lo he pasado a blanco y negro y ahora podría pasar por ser del abril de 1956... :-)

Podemos decir que este post es la segunda parte de: "Envejeciendo fotografías con el Gimp".

Vista aèria.

2007-10-30T15:49:00.000+01:00

A vegades, el paisatge més insuls pot esdevenir interessant. Tot depèn de l'angle des del qual el mirem.

A veces, el paisaje más insulso puede volverse interesante. Todo depende del ángulo desde dónde se mire.

Preparatius

2007-10-26T17:07:00.000+02:00

Els últims preparatius i... enlaire!

Més informació aquí.

Los últimos preparativos y... ¡arriba!

Más información aquí.

Ubuntu Gutsy Gibbon en marxa!

2007-10-25T14:47:00.000+02:00

Feia un parell de mesos que us tenia molt ben acostumats, amb posts gairebé diaris. Però últimament he anat una mica més atrafegat i he baixat la freqüència d'actualització del blog. El motiu principal és perquè he estat un parell de dies virtualment sense ordinador: he estat fent còpies de seguretat i he instal·lat la última versió d'Ubuntu Linux: la 7.10 Gutsy Gibbon. D'altra banda, porto un parell de setmanes intenses en temes laborals: he anat a un munt d'entrevistes de feina amb els seus conseqüents processos selectius, psicotècnics i d'altres "pamplinades". Al final trobaré feina sense ni haver acabat el portfolio... millor!

Suposo que quan torni a estar lligat a un horari laboral la freqüència de posteig serà la que us tenia acostumats fa uns mesos: un parell o tres d'anotacions al mes i encara gràcies. Així és la vida!

Tornem a l'Ubuntu. La blogosfera va plena d'anotacions sobre el llançament del nou Gutsy Gibbon, jo mateix ja en vaig parlar. Ara que el tinc instal·lat, faré les meves observacions:

- La instal·lació cada vegada és més fàcil. El meu portàtil Acer Aspire 1694 WLMI presentava problemes per configurar el monitor, cosa que ha quedat solucionada amb Gutsy. Amb ben pocs passos tenim instal·lat el sistema a punt de posar-nos a treballar. A partir d'aquí, evidentment, cadascú podrà instal·lar o desinstal·lar les coses que més li interessin. Jo personalment sempre segueixo aquests posts per acabar de perfilar algunes coses.

- No ens hem de preocupar dels còdecs multimèdia: quan ens facin falta per reproduir un mp3, wmv, flash o el que sigui, el sistema ens avisa i els descarrega i instal·la ell sol. En versions anteriors moltes vegades ho haviém de fer manualment.

- Instal·lar la impressora, en el cas de la meva HP Deskjet 3845, és tan senzill com endollar-la. En versions anteriors havíem de seguir alguns passos.

- Per fi puc fer anar les pijades de Compiz Fusion sense trencar-me la closca amb instal·lacions recargolades. Si no sabeu què és Compiz Fusion, millor que mireu aquests vídeos.

- Inclou Gimp 2.4, però vull parlar d'això en un altre post.

- Aparentment, el nou Kernel 2.6.22 ha millorat el rendiment del meu pc i n'ha reduït el consum/escalfament.

- Per fí tinc suport de lecura/escriptura a unitats NTFS (Window$). Tot i que ha costat una mica, teòricament és més fàcil amb Gutsy.

- Ubuntu Gutsy Gibbon encara no fa ous ferrats ni pà amb tomàquet.

Us he penjat una imatge de l'aspecte general del meu escriptori un cop configurat més o menys tot al meu gust.

Des d'aquí animo a tothom a tastar el programari lliure. Cada vegada és més senzill i de més qualitat.

Hacía un par de meses que os tenía muy bien acostumbrados, con posts casi diarios. Pero últimamente he ido algo más ajetreado y he bajado la frecuencia de actualización del blog. El motivo principal es porque he estado un par de días virtualmente sin ordenador: he estado haciendo copias de seguridad y he instalado la última versión de Ubuntu Linux: la 7.10 Gutsy Gibbon. Por otro lado, llevo un par de semanas intensas en temas laborales: he ido a un montón de entrevistas de trabajo con sus consecuentes procesos selectivos, psicotécnicos y otras pamplinadas. Al final encontraré trabajo sin haber acabado el portfolio... mejor!

Supongo que cuando vuelva a estar atado a un horario laboral la frecuencia de posteo será la que os tenía acostumbrados hace unos meses: un par o tres de anotaciones al mes y aún gracias. ¡Así es la vida!

Volvamos a Ubuntu. La blogosfera va llena de anotaciones sobre el lanzamiento del nuevo Gutsy Gibbon, yo mismo ya hablé de ello. Y ahora que lo tengo instalado, haré mis observaciones:

- La instalación cada vez es más fácil. Mi portátil Acer Aspire 1694 WLMI presentaba problemas para configurar el monitor, cosa que ha quedado solucionada con Gutsy. Con muy pocos pasos tenemos instalado el sistema a punto de ponernos a trabajar. A partir de aquí, evidentemente, cada cual podrá instalar o desinstalar las cosas que más le interesen. Yo personalmente siempre sigo estos posts para acabar de perfilar algunas cosas.

- No nos tenemos que preocupar de los códecs multimedia: cuando nos hagan falta para reproducir un mp3, wmv, flash o lo que sea, el sistema nos avisa y los descarga e instala él solito. En versiones anteriores muchas veces lo teníamos que hacer manualmente.

- Instalar la impresora, en el caso de mi HP Deskjet 3845, es tan sencillo como enchufarla. En versiones anteriores debíamos seguir algunos pasos.

- Al fin puedo hacer funcionar las pijadas de Compiz Fusion sin romperme el tarro con instalaciones rocambolescas. Si no sabéis qué es Compiz Fusion, mejor que miréis estos vídeos.

- Incluye Gimp 2.4, pero quiero hablar de esto en otro post.

- Aparentemente, el nuevo Kernel 2.6.22 ha mejorado el rendimiento de mi pc y ha reducido el consumo/calentamiento.

- Por fin tengo apoyo de lecura/escritura a unidades NTFS (Window$). Aunque ha costado un poco, teóricamente es más fácil con Gutsy.

- Ubuntu Gutsy Gibbon todavía no hace huevos fritos ni pan con tomate.

Os he colgado una imagen del aspecto general de mi escritorio una vez configurado más o menos todo a mi gusto.

Desde aquí animo a todo el mundo a probar el software libre. Cada vez es más sencillo y de más calidad.

Viatge en globus.

2007-10-21T13:09:00.000+02:00

Ahir vaig fer un petit viatge en globus. Impressionant.
Segur que no és la última foto que penjo.

Ayer hice un pequeño viaje en globo. Impresionante.
Seguro que no es la última foto que cuelgo.

Peix

2007-10-18T21:00:00.000+02:00

Un peix fotografiat al mercat de La Boqueria de Barcelona. Em va sorprendre que en algunes parades no deixaven fotografiar. Suposo que estan fins al capdemunt dels turistes.

Per cert, encara que no tingui res a veure: avui ha sortit Ubuntu 7.10 Gutsy Gibbon. Si fa realment tot el que promet, jo crec que podrem assegurar dues coses:

a) Cada vegada estem més a prop de poder utilitzar Linux sense saber res de la línea de comandes, la qual cosa suposa tenir un sistema lliure i gratuït còmode, agradable i fàcil d'utilitzar com qualsevol alternativa privada i de pagament.

b) El software lliure es desenvolupa molt més ràpidament que el privatiu.

Com era d'esperar, els servidors de descàrrega estan petats. Quins nervis!

Un pescado fotografiado en el mercado de La Boqueria de Barcelona. Me sorprendió que en algunas paradas no dejaran fotografiar. Supongo que están hasta las narices de los turistas.

Por cierto, aunque no tenga nada que ver: hoy ha salido Ubuntu 7.10 Gutsy Gibbon. Si hace realmente todo lo que promete, yo creo que podremos asegurar dos cosas:

a) Cada vez estamos más cerca de poder utilizar Linux sin saber nada de la línea de comandos, lo cual supone tener un sistema libre y gratuito cómodo, agradable y fácil de utilizar como cualquier alternativa privada y de pago.

b) El software libre se desarrolla mucho más rápidamente que el privativo.

Como era de esperar, los servidores de descarga están petados. ¡Qué nervios!

Fotògraf Convidat. Avui: Hodari.

2007-10-17T19:50:00.000+02:00

càmera: Canon EOS 300D
objectiu: Tokina 12-24 mm f4 ATX PRO
velocitat: 1/250 segundos
obertura: f/8
distància focal: 12 mm
(capturada en RAW i processada amb Capture One Pro i Adobe Photoshop CS2)

Torno a recuperar la secció del fotògraf convidat. Avui per "saldar" comptes amb Hodari. Ja sabeu que tothom qui vulgui enviar-me la seva fotografia serà benvingut.

Sobre la fotografia
Títol: Església Botànica (Iglesia Botánica).

Hodari m'ha permès el luxe de penjar aquesta impressionant fotografia d'una església abandonada prop del palau de Guenduláin (també abandonat), a Navarra. Com em comenta l'Hodari, la vegetació i el vandalisme estan deixant la seva petjada en les dues edificacions.

Ha triat una focal molt curta (equivalent a 19mm en fotografia analògica) per a prendre aquesta fotografia, cosa que li ha permès donar-li un aire majestàtic que de ben segur és la sensació que tenim al trobar-nos aquest monolític edifici a la vora del camí. Les focals curtes tendeixen a distorsionar la perspectiva, però, lluny de ser un defecte, moltes vegades ens permeten recursos expressius que d'altra manera no tindríem.

Sobre l'autor

L'Hodari va començar el seu fotoblog en dates similars a les meves (recentment ha complert dos anyets, com jo), tot i que jo el vaig descobrir una mica més tard. Hodari va escollir aquest nick per la seva sonoritat i pel seu significat: en swahili significa "valent" i, segons ell, hi ha alguna cosa més covarda que amagar-se rere un pseudònim? Segurament no, però per bé o per mal, és una cosa que s'estila a la xarxa.

Nascut als anys setanta, m'explica que és pare de dos fills. Realment admiro que pugui treure temps per penjar una fotografia gairebé cada dia. I pensar la de lapses de temps que jo he tingut el meu blog abandonat...

Les primeres fotografies del fotoblog de l'Hodari són fetes amb una Nikon Coolpix SQ, una d'aquestes càmeres compactes de dissenys curiosos que de tant en tant apareixen al mercat. Sigui com sigui, les seves composicions i sobretot els acurats tractaments digitals ja apuntaven maneres... en alguna ocasió ja vaig advertir que quan tingués una reflex els resultats que aconseguiria serien espectaculars. I així ha estat: actualment és posseïdor d'una Canon EOS 300D, a la que crec que li està traient un gran rendiment. l'Hodari ens té acostumats a imatges on els colors i les textures prenen una gran força gràcies als postprocessats que els aplica.

Des d'aquí desitjar-li sort i llarga vida al seu blog!

Vuelvo a recuperar la sección del fotógrafo invitado. Hoy para saldar cuentas con Hodari. Ya sabéis que todo el mundo que quiera enviarme su fotografía será bienvenido.

Sobre la fotografía
Título: Iglesia Botánica.

Hodari me ha permitido el lujo de colgar esta impresionante fotografía de una iglesia abandonada cerca del palacio de Guenduláin (también abandonado), en Navarra. Como me comenta Hodari, la vegetación y el vandalismo están dejando su huella en las dos edificaciones.

Ha escogido una focal muy corta (equivalente a 19mm en fotografía analógica) para tomar esta fotografía, cosa que le ha permitido darle un aire mayestático que bien seguro es la sensación que tenemos al encontrarnos este monolítico edificio al lado del camino. Las focales cortas tienden a distorsionar la perspectiva, pero, lejos de ser un defecto, muchas veces nos permiten recursos expresivos que de otra manera no tendríamos.

Sobre el autor

Hodari empezó su fotoblog en fechas similares a las mías (recientemente ha cumplido dos añitos, como yo), aunque yo lo descubrí algo más tarde. Hodari escogió este nick por su sonoridad y por su significado: en swahili significa "valiente" y, según él, ¿hay algo más cobarde que esconderse tras un pseudónimo? Seguramente no, pero por bien o por mal, es una cosa que se estila en la red.

Nacido en los años setenta, me explica que es padre de dos hijos. Realmente admiro que pueda sacar tiempo para colgar una fotografía casi cada día. Y pensar la de lapsos de tiempo que yo he tenido mi blog abandonado...

Las primeras fotografías del fotoblog de Hodari estaban hechas con una Nikon Coolpix SQ, una de esas cámaras compactas de diseños curiosos que de vez en cuando aparecen en el mercado. Sea cómo sea, sus composiciones y sobre todo los esmerados tratamientos digitales ya apuntaban maneras... en alguna ocasión ya advertí que cuando tuviera una reflex los resultados que conseguiría serían espectaculares. Y así ha sido: actualmente es poseedor de una Canon EOS 300D, a la que creo que le está sacando un gran rendimiento. Hodari nos tiene acostumbrados a imágenes dónde los colores y las texturas toman una gran fuerza gracias a los postprocesados que les aplica.

Desde aquí desearle suerte y larga vida a su blog!

Branca-llamp (II)

2007-10-16T23:55:00.000+02:00

Li he estat donant tombs a la idea de la semblança de les branques d'un arbre amb els llamps que vaig suggerir en aquest post... I bé, aquest ha estat el resultat després de passar una foto a blanc i negre, fer-li un negativat i girar-la 180º (si us fixeu, al fons es veu el mar amb uns vaixells cap per avall).

Tot això em fa pensar en el concepte d'autosemblança i la geometria fractal, però són temes que s'escapen dels meus coneixements, així que no en parlaré per no quedar en evidència.

Le he estado dando vueltas a la idea de la semajanza de las ramas de un árbol con los relámpagos que sugerí en este post... Y bién, éste ha sido el resultado después de pasar una foto a blanco y negro, hacerle un negativado y girarla 180º (si os fijáis, al fondo se ve el mar con unos barcos cabeza abajo).

Todo eso me hace pensar en el concepto de autosemejanza y la geometría fractal, pero són temas que se escapan de mis conocimientos, así que no hablaré de ellos para no quedar en evidencia.

Barca

2007-10-15T21:47:00.000+02:00

Una barca al moll d'Es Castell, Menorca.

Una barca en el muelle de Es Castell, Menorca.

Victoria Peak, Hong Kong

2007-10-14T22:05:00.000+02:00

Si en una anotació anterior us parlava d'agafar l'Star Ferry com a activitat obligada per al nouvingut a Hong Kong, la visita al Victoria Peak no és menys important.

The Peak, com l'anomenen els hongkonesos, és el punt més elevat de l'illa de Hong Kong, on s'ha construït un mirador-centre comercial que ens permet gaudir d'unes espectaculars vistes. Nosaltres hi vam anar de dia, però la visita nocturna, sabent la quanitat de llums que aquesta gent fa servir per il·luminar els edificis, ha de ser impressionant.

És curiós veure com, en una de les ciutats amb més densitat de població del planeta, les enormes construccions desapareixen de cop als peus del mirador per deixar pas a la frondosa vegetació autòctona. I és que, immersos en aquesta gran ciutat, costa recordar que estem en una zona tropical... la paraula "tropical" la tenim més associada als cocos i les palmeres, oi?

Un altre apreciació: els edificis que veiem en el primer pla no són pas oficines: són apartaments! Jo he contat uns trenta pisos d'alçada mitjana. Us podeu imaginar com deu ser una reunió d'escala en una finca així?

Per cert, a la fotografia li he aplicat un HDR.

Si en una anotación anterior os hablaba de coger el Star Ferry como actividad obligada para el recién llegado a Hong Kong, la visita al Victoria Peak no es menos importante.

The Peak, como lo denominan los hongkoneses, es el punto más elevado de la isla de Hong Kong, donde se ha construido un mirador-centro comercial que nos permite disfrutar de unas espectaculares vistas. Nosotros fuimos de día, pero la visita nocturna, a sabiendas de la cantidad de luces que esta gente usa para iluminar los edificios, debe ser impresionante.

Es curioso ver como, en una de las ciudades con más densidad de población del planeta, las enormes construcciones desaparecen de golpe a los pies del mirador para dejar paso a la frondosa vegetación autóctona. Y es que, inmersos en esta gran ciudad, cuesta recordar que estamos en una zona tropical... la palabra "tropical" la tenemos más asociada a los cocos y las palmeras, verdad?

Otro apreciación: los edificios que vemos en el primer plano no son oficinas: ¡son apartamentos! Yo he contado unos treinta pisos de altura media. Os podéis imaginar cómo debe de ser una reunión de escalera en una finca así?

Por cierto, a la fotografía le he aplicado un HDR.

Branca-llamp

2007-10-13T16:35:00.000+02:00

Doncs això, una branca que, amb una mica d'imaginació, sembla un llamp. La foto és feta a Menorca.

Pues eso, una rama que, con un poco de imaginación, parece un relámpago. La foto está tomada en Menorca.

Plaça dels Àngels HDR

2007-10-12T20:15:00.000+02:00

Avui deixo una fotografia de la Plaça dels Àngels de Barcelona, davant del MACBA. He aplicat tècniques HDR. És un exemple del que a alguns els sembla una horterada i a d'altres ens encanta. Possiblement seguiré bombardejant-vos amb experiments semblats.

Hoy dejo una fotografía de la Plaza "dels Àngels" de Barcelona, delante del MACBA. He aplicado técnicas HDR. Es un ejemplo de lo que a algunos les parece una horterada y a otros nos encanta. Psoiblemente seguiré bombardeandoos con experimentos semejantes.

HDR i Linux (I)

2007-10-11T18:39:00.000+02:00

Avui parlarem de fotografia HDR, o el que és el mateix, d'alt rang dinàmic (de l'anglès High Dynamic Range). Pels qui estigueu més o menys posats en el món de la fotografia, suposo que el concepte no us vindrà de nou, però com que a mi em visita gent de tot una mica (amb una durada mitjana de la visita de cinc minuts segons Statcounter, diguem-ho tot), ho intentaré explicar de manera planera.

En resumides contes, la tècnica HDR consisteix en crear una fotografia a partir de dues o més fotografies idèntiques però amb exposicions diferents per després combinar-les. És a dir: agafem la càmera i tirem diverses fotografies iguals però procurant que unes quedin "fosques" i d'altres "clares" per després combinar-les amb un programa específic o amb el Gimp (o Photoshop) i quatre trucs combinats amb paciència.

Què aconseguim amb això? Doncs imaginem-nos un paisatge on hi ha zones molt il·luminades i zones molt fosques (en ombres). En una mateixa foto, és difícil que les zones fosques no perdin detall per estar subexposades i les zones clares no perdin detall pel motiu invers. El procés de l'HDR ens permet agafar el millor da cada fotografia i combinar-ho en una sola imatge.

Hi ha multitud de maneres de fer tot això i molta teoria darrere de tot plegat. Els resultats que podem obtenir d'una mateixa imatge són infinits i, com en tot, hi ha adoradors i retractors d'aquesta tècnica. A mi m'agrada perquè podem aconseguir efectes irreals en imatges convencionals que poden acabar resultant molt impactants (en publicitat s'utilitza molt aquesta tècnica). Els detractors, en canvi, diuen que els resultats en molts casos s'acosten a la "horterada", per la manera en què es tracten els colors... potser sí, però de totes maneres, us convido a tots a provar-ho.

Les imatges comparatives que mostro no són un gran exemple, sobretot per què en la que s'ha aplicat l'HDR, el gra digital s'ha multiplicat, però serveixen per mostrar com, per exemple, s'ha pogut recuperar informació de les zones més fosques i més clares de la imatge. Fixeu-vos en la zona superior esquerra i en la zona de sota el coll del buda.

I fins aquí la meva cutre-explicació del concepte HDR. En propers posts, parlaré més del tema, així com del software disponible per fer això sota Linux.

Hoy hablaremos de fotografía HDR, o lo que es lo mismo, de alto rango dinámico (del inglés High Dynamic Range). Para quien esté más o menos familiarizado con el mundo de la fotografía, supongo que el concepto no os vendrá de nuevo, pero como que a mí me visita gente de todo un poco (con una duración mediana de la visita de cinco minutos según Statcounter, digámoslo todo), lo intentaré explicar de manera llana.

En resumidas cuentas, la técnica HDR consiste en crear una fotografía a partir de dos o más fotografías idénticas pero con exposiciones diferentes para después combinarlas. Es decir: cogemos la cámara y tiramos varias fotografías iguales pero procurando que unas queden "oscuras" y otras "claras" para después combinarlas con un programa específico o con el Gimp (o Photoshop) y cuatro trucos combinados con algo de paciencia.

Qué conseguimos con esto? Pues imaginémonos un paisaje dónde hay zonas muy iluminadas y zonas muy oscuras (en sombras). En una misma foto, es difícil que las zonas oscuras no pierdan detalle por estar subexpuestas y las zonas claras no pierdan detalle por el motivo inverso. El proceso del HDR nos permito coger lo mejor da cada fotografía y combinarlo en una sola imagen.

Hay multitud de maneras de hacer todo esto y mucha teoría detrás. Los resultados que podemos obtener de una misma imagen son infinitos y, como en todo, hay adoradores y retractores de esta técnica. A mí me gusta porque podemos conseguir efectos irreales en imágenes convencionales que pueden acabar resultando muy impactantes (en publicidad se utiliza muy esta técnica). Los detractores, en cambio, dicen que los resultados en muchos casos se acercan a la "horterada", por la manera en qué se tratan los colores... quizás sí, pero de todos modos, os invito a todos a probarlo.

Las imágenes comparativas que muestro no son un gran ejemplo, sobre todo por qué en la que se ha aplicado el HDR, el grano digital se ha multiplicado, pero sirven para mostrar como, por ejemplo, se ha podido recuperar información de las zonas más oscuras y más claras de la imagen. Fijaros en la zona superior izquierda y en la zona de debajo del cuello del buda.

Y hasta aquí mi cutre-explicación del concepto HDR. En próximos posts, hablaré más del tema, así como del software disponible para hacer esto bajo Linux.

She's in fashion

2007-10-09T22:05:00.000+02:00

He titulat aquesta fotografia "She's in fashion", com la cançó de Suede. És un maniquí d'una botiga de roba de segona mà del barri del Raval de Barcelona.

La pobra noia devia començar menjant-se les ungles i mireu com ha acabat... XD

He titulado esta fotografía "She's in fashion", como la canción de Suede. Es un maniquí de una tienda de ropa de segunda mano del barrio del Raval de Barcelona.

La pobre chica debió empezar mordiéndose las uñas y mirad como ha acabado... XD

Home sexy desquartitzat.

2007-10-08T23:35:00.000+02:00

Sí, el títol del post: Home Sexy desquartitzat, té truc. Aquest blog no és de temàtica fetitxista gore (de moment, mai es pot dir).

Sí, el título del post: Hombre Sexy desquartizado, tiene truco. Este blog no es de temática fetichista gore (de momento, nunca digas nunca).

Noia (III) Vampiressa

2007-10-07T20:30:00.000+02:00

Doncs una altra il·lustració que vaig fer fa temps i que penjo per què no quedi oblidada en la meva vella carpeta DIN A2. Per aquell temps vaig començar a jugar a un joc de rol anomenat "Vampiro, La Mascarada", però de seguida vaig veure que això del rol no estava fet per mi, no recordo haver jugat més de cinc partides, això sí, recordo que el meu personatge era del clan Assamita... buf, quines històries! En fí, la inspiració del dibuix ve d'aquí.

Pues otra ilustración que hice hace tiempo y que cuelgo para que no quede olvidada en mi vieja carpeta DIN A2. Por aquel entonces empecé a jugar a un juego de rol llamado "Vampiro, La Mascarada", pero enseguida vi que esto del rol no estaba hecho para mí, no recuerdo haber jugado más de cinco partidas, eso sí, recuerdo que mi personaje era del clan Assamita... buf, qué historias! En fín, la inspiración del dibujo viene de aquí.

Cactus

2007-10-07T00:50:00.000+02:00

Això és un globus que li diu a un altre: vigila! hi ha un cactusssssssssss...

(acudits de qualitat per un blog de qualitat)

Esto es un globo que le dice a otro: ¡vigila! hay un cactusssssssssss...

(chistes de calidad para un blog de calidad)

Targeta de contacte

2007-10-06T12:55:00.000+02:00

Possiblement aquest serà el disseny final per les targetes de contacte que acompanyaran el meu portfolio. A veure si us les ensenyo un cop impreses.

Posiblemente éste será el diseño final para las targetas de contacto que acompañaran mi portfolio. A ver si os las enseño una vez impresas.

Planteta

2007-10-04T22:36:00.000+02:00

M'he passat una mica forçant l'enfocament (amb el Gimp) a una zona de la fotografia original que no era la que realment estava enfocada, però el verd contra el blau del fons m'agrada...

Per cert, algú sap si això és una flor, són fruits o és que la planta és així i prou? Els meus coneixements de botànica són nuls :(

Me he pasado un poco forzando el enfoque (con Gimp) a una zona de la fotografía original que no era la que realmente estaba enfocada, pero el verde contra el azul del fondo me gusta...

Por cierto, alguien sabe si esto es una flor, son frutos o es que la planta es así y punto? Mis conocimientos de botánica son nulos :(